Tornar a l'inici

Article

Cristina Cabañas, Presidenta de Guitart Hotels

Com és el dia a dia d’una farmacèutica de professió per tirar endavant uns negocis tan diversificats?

Com el dia de qualsevol dona treballadora. Començo molt d’hora acompanyant els meus fills a escola i acabant molt tard per organitzar-ho tot pel dia següent. La resta del dia el passo treballant, com tothom. Només canvia la responsabilitat que es té al dirigir una empresa amb moltes persones que depenen de mi.

Lloret de Mar, com altres indrets turístics catalans i de la resta de l’estat, fa molts esforços per superar una imatge turística diguem-ne “complicada” de cara l’exterior. Si tinguessis en les teves mans la possibilitat de redreçar- la, cap a on l’orientaries?

Intentaria buscar el que ja s’està intentant fer tant des del sector públic com el privat: desestacionalitzar i buscar turisme de qualitat.

Quants Lloret de Mar creus que hi ha?

De Lloret només n’hi ha un i és únic i irrepetible, però millorable.

Amb el pas del temps, què veus de positiu a Lloret i què s’ha anat potenciant al llarg d’aquests anys? I en negatiu, on s’ha perdut iniciativa?

S’ha millorat molt el destí pel que fa a infraestructures hoteleres. Per exemple, en els darrers 8 anys hem passat de 10 a 40 hotels de tres a quatre estrelles. Crec que ha estat molt interessant la campanya de publicitat impulsada per l’Ajuntament de Lloret de Mar:”Vine. Viu-lo. Comparteix Lloret”. La campanya va fer conèixer d’una altra manera el nostre municipi a gent que hi havia fet crítiques a les xarxes socials. I totes van quedar sorpreses pel que hi van trobar. En aquest sentit, considero que cal incentivar molt la comunicació, ja que a Lloret cada dia hi tenen lloc coses molt interessants i que molts cops passen desapercebudes. En negatiu, diria que ens hem quedat enrere pel que fa a les comunicacions viàries. Crec que tot el teixit empresarial, a través de la Mesa de Turisme, juntament amb l’Ajuntament i la Generalitat, està fent una gran tasca de suport a tots els projectes necessaris per millorar el destí.

Com conceps la solidaritat des de la teva posició?Lloret de Mar té un teixit social molt solidari, l’experiència així ho demostra. Com creus que caldria enfocar-la de cara al futur des de l’òptica de col·laboració entre empreses i iniciatives solidàries, que es generen des de particulars, com és el teu cas?

El nostre país és un territori amb gent molt solidària. Tant els particulars com les empreses, en la mesura que poden, sempre estem disposats a col·laborar. Ara, més que mai, en aquest entorn de crisi que estem, s’ha de ser solidari i ajudar els altres.

Sé que tens una gran amistat amb la Pilarín Bayés i que heu treballat conjuntament en editar contes d’històries del teu municipi, com la dels indians retornats, dirigits a grans i petits. Per quin llenguatge us vàreu decantar: llibertat absoluta a l’hora d’escriure i de dibuixar o basant-vos en el fet senzill d’escoltar?

Amb la Pilarín Bayés ens uneix una amistat de fa anys i encara que tenim una “petita” diferència d’edat, és una de les meves millors amigues. Juntes hem editat tres contes relacionats amb la història de Lloret de Mar i per a mi ha estat un autèntic plaer poder fer aquesta feina conjunta. Ara n’estem preparant dos més que s’editaran al 2015. Sempre hem treballat amb la màxima llibertat d’expressió seguint les pautes marcades per qui m’encarregava el llibre, quant al públic a qui anava dirigit i la seva extensió.

L’any 2014 vas patir un revés personal i familiar molt difícil d’encaixar. Com definiries la persona que vas tenir al teu costat i quin és el seu llegat, que més t’ha reconfortat en moments difícils?

L’any 2014 vaig passar de tenir-ho tot a perdre-ho tot. El mes de febrer va morir el meu marit i pare dels meus tres fills, en Climent Guitart. D’ell he après moltes coses però sobretot el que intento aplicar- me cada dia és la seva actitud positiva davant les adversitats que et vas trobant a la vida. Ell va patir una llarga malaltia que va afrontar com un Superman. També diria d’ell que era un gran visionari i aglutinador de persones per poder tirar endavant grans projectes. Durant els seus últims dos anys va crear amb setze hotelers més “Costa Brava Hotels de Luxe” i la “Mesa de Turisme de Lloret de Mar”, que associa tots els empresaris relacionats amb aquest món. De les dues entitats en va assumir la presidència fins la seva mort.

Una pregunta obligada: com compagines el fet de ser mare, empresària i representant del món econòmic i turístic a Girona?

Com ho fan moltes dones en aquest país. El més important, però, és fer cada una de les feines ben fetes i per això cal destinar- hi força temps.

Quina força tenen els festivals de música que se celebren a l’estiu per projectar el turisme de qualitat. On situes l’experiència Cap Roig, que la tens tan propera?

Els festivals són un gran potencial turístic per a la Costa Brava. Cap Roig en concret és un dels festivals d’estiu més importants dins els deu primers a Europa. Això provoca un gran impacte econòmic i també publicitari sobre tota la Costa Brava. Pel turisme de qualitat és cabdal. Dóna una alternativa immillorable al destí. Per a Guitart Hotels és un projecte molt important. Fa set anys que l’Hotel Guitart Monterrey és l’hotel oficial del Festival de Cap Roig. Intentem que els artistes que hi actuen se sentin com a casa seva.

Costa encara admetre la dona empresària o és una figura ja assumida?

Jo crec que és una figura ja molt assumida. Un exemple és la vostra revista, que està dedicada a molts tipus de dones empresàries. En aquest aspecte, crec que s’ha avançat molt en els darrers anys.

Quina és la situació més complicada amb la que t’has trobat al llarg de la teva vida professional pel fet de ser dona, com a farmacèutica i ara com a empresària?

La situació com a farmacèutica, va ser que una persona del meu equip em va decebre. Les persones que treballen amb mi són com la meva segona família. I com a empresària ha estat posar-me al capdavant de la gran família de Guitart Hotels. És un gran repte que afronto amb l’ajut de tots els meus col·laboradors, als quals mai podré estar prou agraïda.

Quan crees un nou equip, en què et bases per fer la selecció de les persones?

Per fer la selecció de les persones busco que em transmetin il·lusió per a la feina, confiança, professionalitat i experiència.

Amb sis paraules: com definiries el teu repte empresarial en aquests moments i en sis més el repte com a dona?

Com a repte empresarial definiria: repte personal, responsabilitat en el projecte empresarial iniciat per la família del meu marit, professionalitat, cohesionadora de l’equip de treballadors, impulsora de projectes i implicació en el món cultural. Com a dona: Cristina, Francesc, Albert, positiva, solidària, amiga dels meus amics i de la meva família.

Tornar a l'inici