Tornar a l'inici

Article

Iolanda Bustos, cuinera

El meu nom és Iolanda Bustos, tot i que sóc coneguda com la cui nera de les flors , s ó c xef autodidàctica, recol·lectora , empordanesa, nascuda e l 1976 a Palafrugell i criada al poble de Palau -s ator des dels 4 anys. Actualment visc a la p latja de Pals. Sóc mare d ’ en Lluc , de 12 anys, el famós Llepafils; i també de la petita Arlet , que amb 2 anyets ja apunta maneres a la cuina!

Estic casada amb en Jacint Codina, un osonenc, de Tona, que no ha deixat d ’ il ·luminar- me des del dia que ens vam conèixer. I segurament pensareu... una cuinera enamorada de les flors es casa amb un home amb nom de flor? Doncs tot i que les nostres vides estaven predestinades a trobar-se en un moment o altre, per la quantitat de punt s en comú que tenim , v a ser fent el tafaner a internet com vaig trobar e l Jacint. Buscava la comestibilitat de la flor del Jacint, i mireu per on! , l a planta no ho era, però ell s í ! ;) A més , a en Jacint i a mi ens va unir una afició comuna pel mar i la pesca esportiva. Tots dos som patrons i sempre que podem ens escapem amb la nostra barqueta milles endins per pescar peixos de fons , o quan la veda ho permet, les forçudes tonyines vermelles! Però la meva vida està influenciada per haver crescut en un entorn rural, al p oble de Palau- s ator, al Baix Empordà .

Sóc f illa d ’ una mare cuinera i un pare pagès i ramader. La meva història està cuinada a foc lent, i la natura m ’ ha donat tots els ingredients que m ’ han permès créixer com a persona i professionalment també. Es fa difícil descriure vivències am b tan poc espai, però perquè us en feu una idea... La meva infància a Palau -s ator la recordo com si fos el mateix Tom Sawyer, terrejant, fent cabanes als arbres, seguint la lluna amb bicicleta, jugant a atrapar papibous a les rieres... i jugant amb la natura . A mb les plantes m ’ inventava jocs, feia collarets de flors, xiulets ; la meva mare m ’ ensenyava que moltes flors es menjaven i després jo feia veure que les cuinava, caçà vem espàrrecs, bolets, collíem mores, pescàvem anguiles de nit als recs dels camps d ’ arr òs , etc. H i havia tantes coses amb qu è divertir-se al camp, que ens passàvem tot el dia a la intempèrie ! Però tot i que al restaurant de casa sempre hi havia molta feina i ajudava amb el que podia , als meus plans de joveneta no incloï a per res del món ser cuinera, com la meva mare, amb restaurant propi i l ’ esclavitud que jo veia a casa amb horaris tan irracionals.

Tot i que m ’ agradava cuinar, vaig cursar els estudis d ’ Auxiliar de Turisme i Relacions Públiques a Girona, combinant els idiomes a l ’ Escola d ’ Idiomes de Girona. Gairebé puc confessar que en aquell temps dir que eres de poble semblava mal vist, era ridícul. Llavors jo volia viatjar i treballar per tot el món menys a casa! Però quan vaig entrar a treballar al Centre d ’ Estudis del Mar, de Begur , em vaig adonar d ’ una virtut que jo desconeixia que tenia. Els biòlegs que treballaven allà em veien menjar herbes, flors i explicar mil històries i remeis sobre plantes a la cuina. Històries sobre la lluna i el camp, del comportament de les plantes segons les fases lunars... Jo pensava que això ho sabia tothom! I ells em van fer veure que l ’ herència d ’ aquells coneixements l ’ ha via de preservar i ensenyar. Allò em va fer endinsar encara més en el que jo anomenava els sabors oblidats de la Mediterrà nia , i vaig tirar d ’ una corda que encara avui dia és infinita... i al final s ’ ha acabat convertint en la meva missió de vida: c on n ectar les persones a mb la natura i e l paisatge per mitjà de la gastronomia. La meva mare em veia gaudir a la cuina i em va suggerir que em qu edés a treballa r al seu restaurant, el Racó de l ’ Era de Palau -s ator. Tenia 24 anys i em vaig fer càrrec del negoci.

E l 2004 la meva vida personal va fer un tomb important, em quedo embarassada i alhora em separo del pare del meu fill. S emblava que tot el meu m ó n s ’ havia d ’ ensorrar, però en néixer en Lluc vaig tornar a donar a llum una Iolanda encara més forta, valenta i creat iva. Les circumstàncies de la vida em van fer obrir els ulls i de cop veure-hi mé s clar! Crec que és des del 2004 tot el que em passa pel cap ho converteixo en projecte , i per tant en reptes personals. A partir de l ’ experiència de donar menjar al meu fill sorge ix el projecte Contes per menjar- se ’ ls , en què escric diversos contes on els protagonistes s ó n ingredients poc comuns en la dieta dels nens. Dos anys més tard el s contes es converteixen en tallers de cuina infantil, per a nens i nenes de fins a 6 anys . P rimer explicàvem els contes que cuinàvem i despré s ens els menjàvem plegats. Va ser una etapa molt entretinguda, combinant la maternitat, les escol es i el restaurant. Una de les coses que també m ’ ha funcionat a la vida és la d ’ envoltar-me d ’ altres dones interes s ants . N ’ h e conegu t moltes i ompliria una pàgina amb molts noms d ’ un grup al qu al pertanyo des de gairebé la seva creació , e l 2006. És TheNetworkingGroup, amb més de 200 dones reunides virtualment amb diferents professions, idiomes, aficions i somn is per compartir. Recomano que no us faci por unir valor i talent femení. Necess item fer-ho, i sobretot amb els sectors on som minoria. Ni us imagineu quant de forta m ’ ha fet aquest grup multiprofessional ; t otes elles amb diferents contactes i formes em van ajudar a aconseguir que la meva tasca fos visible. Aviat es va començar a parlar dels meus ingredients silvestres que utilitzava en moltes receptes, a la premsa li va cridar l ’ atenció i van fer-ne molt ressò.

P er ò llavors qui ho valorava era la gent de ciutat i no tant la del meu entorn rural . I també va arribar la crisi i les picabaralles familiars, així que vaig decidir anar cap a Girona a obrir el meu propi restaurant. Però mantenint la meva residència a Pals, cada dia anava i tornava. A la capital força gent em coneixia per un programa de cuina que fe ia a TV Girona i que ara després de molts anys estem tornant a gravar , el Tots a la cuina . E l 2006 vaig publicar el meu primer llibre : Cuina fresca i natural . És u n receptari de cuina on recopilava algunes de l e s receptes del programa i e l 2009 l ’ editorial Columna va publicar en llengua catalana el meu segon llibre : La millor cuina amb plantes, flors i fruits silvestres .

L ’ editorial Salsa Books el va traduir a llengua castellana. Es tracta d ’ una publicació on ensenyo tots els usos gastronòmics que es pot fer amb la vegetació silvestre . A quest llibre é s fruit de molts anys col·leccionant històries i coneixements ancestrals d ’ etnobotànica. I també de l treball de camp que vaig tenir ocasió de fer amb membres de l ’ associació Floracatalana.net, especialment amb el botànic Albert Mallol. El meu pas per Girona va ser com obrir una finestra al paisatge . V aig obrir La Calèndula, el meu propi restaurant , al costat del meu marit, i la ciutat em va acollir com mai m ’ ha uria imaginat . L ’ Ajuntament, associacions, col·lectius, premsa, mercats, botiguers... t ots em van deixar participar de la cultura i l ’ activitat d ’ una ciutat que enamora i captiva. Ho agrairé per sempre! Tots ells van ajudar-me a fer arrelar La C al èndula.

Tornar a l'inici