Tornar

Entrevistes

Tati Cortés

Vas fer la carrera de psicopedagogia justament per la paràlisi cerebral d’un familiar teu...

Sí, aquesta va ser una de les raons. Realment estava molt motivada per ajudar-lo i com que havia fet dofinoteràpia, he dedicat la meva tesi doctoral a aquesta disciplina. No entenia per què molta gent tancava les portes a aquesta pràctica, per què era, i ho continua sent, tan difícil tenir accés a aquests animals. La resposta era que no hi havia cap estudi científic sobre la teràpia amb dofins i per això em vaig decidir a investigar, realitzant la meva tesi doctoral sobre aquest tema.

Quan vas començar la recerca hi havia algun centre a l’Estat espanyol on es feia la “dofinoteràpia”?

Vaig trobar tan sols un centre, a Tenerife, on vaig passar alguns mesos, però els resultats no em van agradar. Més que una teràpia per a nens amb problemes de psicomotricitat, de conducta, nens amb síndrome de Down, autisme... era un bany amb dofins. No hi havia cap terapeuta que estigués amb els nens, per tant, tampoc hi havia cap diagnosi. I, per tant, això no era una teràpia. Sense cap base científica, es creia que el que podia motivar els nens eren els sons que fan els dofins. El dofí no és qui fa la teràpia, és un instrument que ens ajuda a fer la teràpia. No és qui sana els nens. I això va ser la punta de llança per refermar-me en què s’havia d’investigar científicament el tema.

I per aquest motiu has recorregut més de 35 centres d’aquest tipus a tot el món!

Així és! Primer em vaig dirigir cap els EE.UU., Mèxic i Canadà i vaig observar que almenys allà hi havia una metodologia, amb teràpies ben fetes, amb protocols, amb personal format. A partir d’aquest casos, vaig dissenyar una metodologia pròpia, amb dades científiques i exemples de millores espectaculars en els nens, que ha fet que estigui ara en vies de patentar aquest estudi i la seva diagnosi.

L’estudi està encarat únicament cap a llenguatge i comunicació de nens amb diferents patologies?

Ens vàrem centrar cap a aquest vessant i va dirigit a nens amb dèficit cognitiu, en què la mirada i la part verbal són algunes de les seves mancances, i treballant exclusivament amb el dofí. És el primer estudi científic del món? Així és. I per tant, el que volem és patentar- ho. No hi ha cap més estudi amb dofins amb una metodologia com la nostra. Hem observat i examinat els nens abans, durant i després de la teràpia. I s’ha observat en tots els casos una gran millora... Nens que no miraven per malalties com pot ser l’autisme, ara tenen una direccionalitat en la mirada, o aconseguir en un 13% comunicació verbal. I això és molt!

I amb d’altres patologies també heu observat millores?

Sí, per exemple amb nenes amb síndrome de Rett, que és una variant de l’autisme que només té el sexe femení. En aquest cas la millora és d’un 90%. Pensa que són teràpies que duren com a màxim 15 sessions. Però les millores són espectaculars! En total hem analitzat a 483 nens i això representa una xifra molt alta. Amb 100 n’haguéssim tingut prou per validarho científicament. Pensa que de cada 100 nens analitzats, en milloren 70 segons els ítems observats. És espectacular!

I suposo que arran d’aquest estudi científic, tant Administracions Públiques com dofinaris s’hi s’hauran interessat?

T’haig de dir que de moment les portes que hem intentat tocar no s’han obert. I això és molt greu. Malgrat que és una activitat sense ànim de lucre, que no representa cap cost per a l’empresa, no hi ha interès i per tant no són receptius a aplicar aquesta teràpia. Pensa que jo estic donant tot sense cobrar res. Jo tinc la meva feina i a part investigo i treballo en aquest tema de manera no remunerada, com a hobbie. Ara hem obert converses amb Marineland, que per cert té unes instal·lacions perfectes per al desenvolupament de la teràpia. Vull que se’n puguin beneficiar diferents famílies amb nens amb aquests tipus de malalties. És l’espina que tinc clavada de no haver pogut ajudar el meu cosí amb paràlisi cerebral, que va morir mentre realitzava la tesi.

Portes 12 anys investigant, amb viatges llargs, allotjaments, manutenció... Has rebut algun tipus de beques per tal de poder sufragar aquestes despeses?

Cap ni una! Totes les beques me les han denegat justament perquè es deia que els estudis que estava realitzant no eren científics! He tingut problemes fins i tot perquè em dirigissin la tesi. Pensa que la tesi l’he hagut d’acabar a la Universitat de Múrcia perquè a Girona, per exemple, no me la van admetre. He tingut moltes frustracions. I tot m’ho he pagat de la meva butxaca, viatjant els mesos de juliol i agost, quan la meva feina com a mestra d’educació especial m’ho permet. He comptabilitzat que la meva inversió ha estat superior als 30.000€, i això sense comptar les hores de dedicació. Ha sigut molt dur!

I com veus l’horitzó? Estàs més animada?

Veig que aquí tot va per diners, tot són interessos. No veig respostes positives. Continuo lluitant. Pensa que he tingut moltes ofertes per anar a treballar als EE.UU. i a Mèxic utilitzant aquesta teràpia. Però jo sóc d’aquí, ho vull portar a Catalunya. I per què aquí no es pot dur a terme quan hi ha unes instal·lacions fantàstiques per a fer-ho possible? Pensa que al nostre país hi ha més centres d’educació especial que en tota la Comunitat de Madrid. Imagina’t els nens que hi ha inscrits. Per què no ens en podem beneficiar? Si una persona com jo, catalana, ha fet un estudi únic, per què se n’han de beneficiar altres nens de diferents països? La meva vida no s’acaba aquí a Catalunya, ja ho sé, però ho considero molt injust!

L’èxit de la teràpia està comprovat, però quines són les millores en els nens?

En aquestes 15 sessions que hem fet a cada nen a l’estudi, amb problemes de comunicació verbal, és a dir, nens que no parlaven i es comunicaven per plors, s’ha aconseguit que es comuniquin utilitzant 10 paraules. Això és molt, en 15 dies i passar de no comunicar-se gens a establir una comunicació utilitzant 10 paraules.

Has pensat crear una associació o fundació per tal de poder fer més pressió a empreses i administracions públiques?

Sí. De moment he creat la pàgina web http://terapiadofins.blogspot.com.es i la idea és crear una associació o fundació per tal de poder recaptar diners i oferir aquests serveis a les famílies. Però ens trobem amb el mateix. On ho fem? On anem a fer la teràpia? Les millors instal·lacions les tenim a Catalunya i hem d’intentar que es pugui fer aquí. L’ideal seria que aquestes teràpies fossin gratuïtes però a països com Mèxic o EE.UU. són de pagament. Com qui va a un gabinet de psicologia, però l’important és que es pugui fer.

Tornar