Em reuneixo amb cinc dones mediadores d’assegurances que han tingut èxit en les seves empreses a diferents corredories d’assegurances. Ben formades, professionals i que volen trencar una llança dins un sector força masculinitzat. Totes cinc estan a la Junta del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona, que presideix Jordi Triola, un dels col·legis professionals del sector més dinàmics no només de Catalunya, sinó també de l’Estat espanyol.

A la majoria de les cinc empresàries la professió els ve per tradició de familiar. És el cas de la Laura Cordón, de la Corredoria Costa Brava de Girona, amb més de cinquanta anys de tradició al sector assegurador i que representa la tercera generació; de la Georgina Casagran, de la corredoria Casagran de Girona, que dirigeix al costat de la seva germana i que la va fundar el seu pare, o de la Cristina Casanovas, a la corredoria que porta el seu nom a Torroella de Montgrí i que representa la segona generació. Però al costat d’aquesta tradició familiar, també ens trobem amb dues empresàries que van crear la seva corredoria elles mateixes: és el cas de la Mercè Herrera, que regenta la seva corredoria a Lloret de Mar, la qual va crear fa vint-i-cinc anys, o de la Roser Portell, que es va incorporar al món de l’assegurança amb el seu marit i regenten la corredoria d’assegurances a Llobet & Portell, a Figueres.

Quina diferència hi ha entre un agent d’assegurances i un corredor d’assegurances?

“Bàsicament, la diferència rau en el fet que un corredor pot treballar per a les companyies d’assegurances que desitgi i no hi té cap vincle més enllà del seu client. Per la seva banda, l’agent està limitat a una o dues companyies, i té el vincle amb la companyia que treballa”, afirma la Mercè Herrera. Però també cal assenyalar que “ser corredor, pel fet que es treballa amb diferents companyies d’assegurances, comporta una sèrie d’obligacions molt estrictes com és la de posseir una pòlissa molt elevada de responsabilitat civil i fer estadístiques comptables cada any per tal que renovin el seu títol”, apunta la Laura Cordón.

S’ha de tenir en compte que el Col·legi és de mediadors d’assegurances, que agrupa tant agents com corredors. “És important que el professional d’assegurances estigui col·legiat, perquè, tot i que ara no és obligatori, comporta tant una sèrie d’avantatges per al professional com una garantia per al client”, assegura la Georgina Casagran. “Tots necessitem formació continuada i reciclatge professional, i el Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona ho ofereix. No s’entén que, malgrat que la col·legialització és obligatòria per a metges o advocats, per posar un exemple, no ho és per als mediadors d’assegurances”, afirma la Roser Portell.

“Estar col·legiats és una garantia dels estudis cursats i de l’habilitació per realitzar la teva professió, i encara que no n’hi hagi obligació, és una garantia per al teu client i també per a tu mateixa, per la formació en assegurances que comporta amb una legislació que sovint és molt canviant”, apunta la Cristina Casanovas.

Els bancs exerceixen una competència deslleial al sector de l’assegurança?

La Cristina Casanovas afirma que el sector bancari s’ha introduït de manera no gaire professional dins el món assegurador, i aquesta segurament és una de les raons per les quals els mediadors han deixat de tenir l’obligació d’estar col·legiats. La Georgina Casagran afirma que “moltes de les persones que ens truquen dels bancs per oferir-nos una assegurança segurament no tenen prou formació per assessorar el client en temes d’assegurances, i moltes vegades obliguen el client a contractar-les per tal de tenir menys comissions bancàries. I això és greuge molt gran.”

La Mercè Herrera va més enllà i afirma que és una coacció impresentable. Alhora, afirma que mai no s’ha trobat una pòlissa ben feta dels bancs, que miren només les cobertures que interessen al mateix banc. “Perquè clar, faran una hipoteca de 200.000 euros i, encara que el pis tingui un valor de 100.000 euros, els obligaran a contractar-la pel valor de la hipoteca.” La Laura Cordón es reafirma amb aquest fet i assenyala que “els bancs ni assessoren ni miren per al client, i moltes vegades ni tan sols informen bé, i és quan es desprestigia el nostre sector.” “Tot plegat amb l’agreujant”, afirma la Roser Portell, “que moltes vegades, quan tens un sinistre assegurat per un banc, quan truques et respon una centraleta despersonalitzada i el client es queda orfe. És una manera que fa que els clients que han marxat per fer la seva assegurança a un banc tornin. L’assessorament, el servei i la professionalitat són les tres característiques dels mediadors col·legiats. És la nostra garantia.”

La Laura Cordón apunta que la banca és molt agressiva i, tot i que ha rebut moltes ajudes de l’Estat, que ha salvat molts cops el seu negoci, ara que torna a donar grans beneficis l’Estat no els reclama cap dels ajuts rebuts. “Als mediadors ens preocupen més les garanties d’una pòlissa i que aquesta estigui ben feta que no pas el preu final, que, tot i que ha de ser competitiu, no ho juguem només a aquesta carta, com fan molts bancs.” La Cristina Casanovas es lamenta que la banca té molts diners per fer publicitat del fet que la seva assegurança és molt barata. “Nosaltres, des del Col·legi, apostem pels bons professionals, perquè la clientela pagui un preu just i tingui un bon servei, i ens preocupem que cobri la totalitat del sinistre que ha patit.”

“El client, quan té una mala experiència amb un banc en temes d’assegurances, torna al professional”, apunta la Georgina Casagran.

Hi ha cultura asseguradora per part del client?

“El problema ve bàsicament per la intrusió dels bancs en el món assegurador. La clientela desconeix moltes vegades els riscos que té contractats i fins i tot moltes vegades els capitals contractats. I això és feina del mediador”, denuncia la Mercè Herrera. La Roser Portell afirma que “la banca potser ven assegurances d’automòbil i de la llar, però els grans riscos, els que necessiten assessorament, estudi, comparativa de tarifes, etc., continuen estant en mans dels mediadors, i això diu molt de la nostra professió”.

“El problema és que al client li falta l’assessorament d’un mediador que li inculqui aquesta cultura asseguradora, li falta saber que és el que cobreix aquella assegurança perquè en cas de sinistre no tingui problemes en cobrar. I això els bancs no ho fan mai”, explica la Laura Cordón. La Georgina Casagran va més enllà i afirma que “els bancs no volen clients a les seves oficines, però les oficines dels mediadors continuen estant obertes al client. I això no s’ha d’oblidar. El client per nosaltres és el més important”.

La dona està ben representada dins del món assegurador?

La Cristina Casanovas afirma que, “si ens fixem només en el món directiu assegurador, semblaria que el sector està molt masculinitzat. A la que baixes jeràrquicament, tota la part administrativa és sorprenentment molt femenina. Però, en general, som un sector en què les dones no arriben al 20%. A les convencions, el sexe predominant continua sent el masculí. Queda molta feina per fer!”

Què comporta la col·legiació per a un mediador i pel client final?

La Roser Portell assenyala que no concep exercir la professió sense estar col·legiada. “És una garantia de cara al teu client, hi ha un codi ètic, hi ha una seriositat de la professió pel que fa a la formació i el suport al mediador amb l’assessoria jurídica del col·legi. A part, tenim una assessoria tècnica que pot fer de mitjancera entre el mediador i la companyia.”

La Laura Cordón afirma que hi ha molt bons professionals al sector assegurador a Girona i a Catalunya en general, i creu que això és per la importància d’un col·legi professional fort com el Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona, en què la formació fa que es professionalitzi el sector. “A Girona hi ha prop de 700 mediadors col·legiats, una xifra molt superior, en proporció, a la que poden tenir a Barcelona, i això diu molt en l’àmbit gironí del sector.”

La guerra de preus en les assegurances de l’automòbil fa difícil competir en aquest sector?

“Crec que cap de nosaltres aquí té especial interès en les assegurances de cotxe i moto”, afirma la Mercè Herrera. I afegeix: “Les oferim per donar un servei als nostres clients. Són pòlisses que porten feina, amb rendibilitats pel mediador molt baixes i, a més, amb una guerra de preus propiciada pels bancs.” La Georgina Casagran apunta que el client que entra i demana tan sols preu sense donar importància a les cobertures, les persones assegurades, el conductor habitual, etc. és un client que potser el tindràs un any i et desapareixerà l’any que ve. “Per nosaltres, ens ajuda a donar un servei més integral al client, i sempre amb cotitzacions que s’adeqüin al risc. No la considero una base del negoci.”

Ser mediador d’assegurances és simplement una professió més o, en canvi, genera una passió?

En general, totes afirmen que la professió de mediadora els ha fet créixer tant a escala personal com professional. “T’ha d’agradar, has de tenir voluntat de servei, t’has de voler formar constantment, has d’estudiar tots els riscos per donar la millor solució per al teu client. És dur créixer i sobretot mantenir-te, però el que reps quan li pots solucionar un greu problema al teu client que podia haver comportat quedar-se sense res si no hagués rebut un bon assessorament no té preu!” “Tan sols esperem que el 16% que representa en l’actualitat la dona en el sector assegurador arribi com a mínim al 50%. Per això, volem donar a conèixer la nostra professió i la importància d’estar col·legiat”, conclouen.