Feia temps que havia sentit a parlar de la Quimeta Serra. Molts amics m’havien parlat d’ella, però no la coneixia personalment, així que el dia que havia quedat amb ella al seu estudi ganxó, a mesura que m’anava acostant, la curiositat anava creixent i pensava en la trobada amb l’artista degana de les comarques gironines, perquè per als qui no ho sapigueu, la Quimeta Serra té ni més ni menys que 92 brillants anys i encara ara, cada dia, sent la necessitat de pintar, crear, i com ens diu ella, “fer anar les mans i el cap”. La Quimeta em rep al seu estudi-taller de Sant Feliu de Guíxols, on ha treballat tota la seva carrera artística, que, curiosament, té un nom contraposat: l’Esbarjo! Ens explica que ara per ara treballa en dos espais: de dies ho fa al taller pròpiament dit, un antic hivernacle on el seu marit cultivava orquídies, envoltada de llum i plantes, i amb el desordre ordenat que regna entre teles, caixes, pinzells, pots de pintures, tessel·les ceràmiques i llibres, molts llibres per totes bandes, d’art, de flors, de paisatges. “M’agrada molt llegir”, ens diu.

Pel que fa a la seva dilatada carrera artística, es va iniciar l’any 1973, quan va ingressar a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà, on, amb la Dolors Ros, va estudiar durant quatre anys, aprenent les tècniques bàsiques de la ceràmica artística. Al cap d’aquest temps, va instal·lar el seu propi taller a casa seva, i va continuar l’estudi amb lectures de llibres especialitzats que l’han portat a desenvolupar un estil molt propi. El 1976 va fer la primera exposició de la seva obra a Begur, iniciant així un recorregut que la portaria a presentar els seus treballs a Barcelona, Madrid, Girona, Terrassa i moltes poblacions de la Costa Brava. Les seves obres figuren en col·leccions privades no només d’Espanya, sinó d’arreu. Des de fa quaranta anys, cada estiu presenta la seva a Sant Feliu de Guíxols, ciutat que el 2015 la va proclamar “filla predilecta”, encara que enguany, per primer cop, ho ha fet a Santa Cristina d’Aro.

La Quimeta Serra ens explica que “calculo que al llarg de la meva vida artística hauré realitzat unes 3.000 peces, elaborades en diverses tècniques, des de l’oli fins a la ceràmica, passant per mòbils, escultures, pintures i esferes de porcellana, i fins i tot aquarel·la”. Ens continua explicant que “darrerament, davant la impossibilitat de poder treballar les peces ceràmiques al forn, he anat incorporat l’oli a la meva obra, combinant-la amb peces de ceràmica per crear un efecte en dues dimensions sobre la tela. L’obra de la Quimeta, la seva signatura artística, es caracteritza per una empremta i un caràcter del tot personals que, alhora que la identifiquen, la diferencien d’altres artistes. Les flors, les nines i les bicicletes són clàssics de la seva obra, que li han donat reconeixement, i que fins i tot ha volgut homenatjar amb una bici-escultura al seu jardí, amb el cistell ple de flors.

Després d’una bona estona amb aquesta dona entranyable descobreixo la seva bonhomia i personalitat humana, plena de vitalitat i ganes de treballar i viure: Quimeta Serra, la Quimeta de Sant Feliu!