Fa molts anys que ets membre de la junta del Col·legi?

Fa més de dotze anys que tinc diferents responsabilitats dins la Junta de Govern del Col·legi i segurament fa més de setze anys que formo part de diverses comissions de treball o vocalies, que són el motor de l’organisme: la Comissió de Medi Ambient, la Comissió de Funció Pública, la Comissió d’Energia i Seguretat, la Comissió Lúdica i Cultural, etc. Sempre m’ha agradat estar vinculada al Col·legi, tant en l’àmbit associatiu com a escala professional. Per un enginyer, estar col·legiat és molt important sobretot pel que fa a la formació continuada. Són moltes les normatives que canvien i per un enginyer és bàsic conèixer-les per tal de poder aplicar-les als seus estudis, projectes, informes o certificats tècnics.

La professió d’enginyer no és gaire coneguda per la societat…

Tothom coneix la professió, però m’atreviria dir que molt pocs saben què fa realment un enginyer, a diferència del que passa amb un advocat o un metge. I justament des del Col·legi volem visibilitzar la nostra professió. Bàsicament, l’enginyer és un professional que t’ajuda, algú que soluciona problemes. L’enginyeria està dins de les nostres vides sense saber-ho i no es visualitza. Pensem en qualsevol objecte que tenim a casa (un robot de cuina, una torradora, una caldera per a la calefacció, lluminàries…): segur que al darrere hi ha el disseny, les proves i la certificació d’un enginyer.

El Col·legi d’Enginyers sempre ha tingut la vocació, a banda de donar suport i formació als col·legiats, obrir-se a la societat gironina…

Una de les qüestions importants pel Col·legi és justament obrir-se a la societat gironina. Volem donar a conèixer la importància de l’enginyeria i estar al costat dels grans esdeveniments gironins. Aquesta tasca és importantíssima i tots els membres de la junta treballem precisament per donar a conèixer el Col·legi a tots els àmbits possibles, fins i tot al de la comunicació, donant el nostre punt de vista tècnic de diferents aspectes d’actualitat en els mitjans de comunicació. Volem opinar de coses que formen part de la nostra vida quotidiana en l’àmbit gironí.

Mai no hem volgut ser sectaris i des de sempre hem volgut formar part de la societat, en aquest cas, gironina, propera. Col·laborem amb Girona Temps de Flors, la Fira de Girona, la Universitat de Girona, la Cambra de Comerç de Girona i diversos fòrums de treball per a l’Agència Catalana de l’Aigua, per exemple.

Us desplaceu a instituts per tal de donar a conèixer l’enginyeria a l’alumnat?

Així és! Aquesta és una activitat que fem des de fa uns tres anys. Darrerament ens adrecem també a alumnes que estan fent 4t d’ESO, que són els que han de triar si cursaran un batxillerat científic, tecnològic, social o humanístic. Fem xerrades en què expliquem què és el que fa un enginyer i ens agrada veure molts alumnes interessats. El batxillerat tecnològic és el que menys alumnes engresca. I si un alumne vol fer una enginyeria, la via directa és el batxillerat tecnològic. I per por, per pensar que pot ser difícil, hi ha molt pocs alumnes que el duen a terme: per cada trenta que trien el batxillerat científic, només deu trien el tecnològic. Jo no considero que l’enginyeria siguin uns estudis difícils. La dificultat és relativa. També és difícil la medicina, el dret o els estudis de veterinària!

Com definiries un enginyer?

Crec que és una persona que vol desgranar el què, una persona que s’ho qüestiona tot, que busca el perquè i que profunditza per arribar al fons de la qüestió. Aquest seria el perfil de l’enginyer: una persona versàtil, pluridisciplinària, resilient i que ssap adaptar-se. La persona que es qüestiona les coses segurament podria tenir per professió l’enginyeria. Pensem que enginyeria ve d’enginy. Estem acostumats a trencar-nos les banyes. Moltes vegades, la cosa més simple pot comportar una gran complexitat.

Són uns estudis amb molta sortida, però, tot i això, la dona no acaba d’estar seduïda pels estudis d’enginyeria…

I no et sé dir el perquè! Per contra, hi ha més dones que homes estudiant medicina. Pensa que, quan estudiava, dels 140 alumnes només 2 érem dones. I també així ho indiquen les xifres dels nostres col·legiats, que de 838 que hi ha en total, només 67 som dones. Encara són uns estudis en què la dona, per diferents raons, no acaba de ser seduïda. I sí, té moltes sortides. Jo l’enginyer el veig com algú que et soluciona les coses pràctiques, t’ajuda tècnicament en el dia a dia, començant per qui vol obrir una botiga (perquè tècnicament has de presentar uns plànols i donar compliment a un seguit de normatives per tal d’obtenir la llicència) fins a activitats més complicades de disseny (de línies elèctriques, de sistemes de climatització, d’organització industrial…). Hi ha un ventall amplíssim.

Cal estar col·legiat per exercir d’enginyer?

Sempre s’està obligat a col·legiació, independentment d’on desenvolupis l’activitat professional: en una empresa, una administració pública, per compte propi… En totes les modalitats, la col·legiació és obligatòria. A banda, els col·legiats tenen molts avantatges tant pel que fa a l’oferta de cursos que ens permeten estar al dia de les normatives i els reglaments com per poder llogar els equips tècnics de què disposa el Col·legi, així com per obtenir descomptes en establiments varis, per l’assegurança de professional, etc.

M’agradaria poder afegir aquesta reflexió de Richard Branson: “Forma bé la gent perquè puguin marxar. Tracta’ls millor per tal que no ho vulguin fer.”