Anna Arnau, enginyera tècnica industrial
Membre de la junta del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona
Fa molts anys que estàs vinculada al Col·legi d’Enginyers
Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona?
Segurament més de 15 anys, ocupant diferents responsabilitats dins la Junta del Col·legi, com pot ser la Comissió de Noves Energies, Medi ambient i cultural i social i les activitats de promoció pròpies del Col·legi fora de l’àmbit tècnic, vocalies…Sempre m’ha agradat estar vinculada al Col·legi tant en l’àmbit associatiu com a escala professional. Per un enginyer, estar col·legiat és molt important.
La carrera d’enginyeria ha estat considerada majoritàriament un estudi masculí, en què la gran majoria dels alumnes eren homes. Què et va dur a estudiar una enginyeria?
I encara ara, malauradament, són uns estudis en què la gran majoria dels alumnes continuen sent homes. No et sé dir ben bé per què vaig estudiar aquesta carrera. A mi m’anava bé tot:m’encantaven les matemàtiques però també la música. Però el meu pare és enginyer i vulguis o no vaig patir certa pressió.
Per tant, quan vas començar a estudiar enginyeria no sabies a què et dedicaries o cap a quina branca tiraries?
Absolutament cert. Quan acabes la carrera, el que ara són graus, no tens clar a quin sector dedicar-te. De fet, la meva primera feina va ser al món de les aigües residuals, portant el manteniment dins el Consorci de la Costa Brava. És un tema molt específic que durant la carrera era una assignatura de tercer. Hi vaig estar prop de 17 anys i ho vaig deixar perquè tenia ganes de fer projectes més de lliure exercent, com a consultora de diferents projectes i assessorament municipal. Això fa que t’hagis de reciclar en diferents especialitats i sobretot estudiar molt, perquè a cada projecte hi ha decrets, normatives,reglaments, instruccions, etc. Per tant, segurament per la meva manera de ser, vaig optar per complicar-me més la vida en detriment d’una feina fixa en un consorci públic.
Uns estudis amb molta sortida, però, tot i això, la dona no acaba d’estar seduïda pels estudis d’enginyeria…
I no et sé dir el perquè! Per què hi ha més dones que homes estudiant medecina? Pensa que, quan estudiava, dels 140 alumnes només dos érem dones. I també així ho indiquen els nostres col·legiats, que de 917 que hi ha en total, només 74 som dones. Encara són uns estudis en què la dona, per diferents raons, no acaba de ser seduïda. I sí, té moltes sortides. Jo l’enginyer el veig com algú que et soluciona les coses pràctiques, t’ajuda tècnicament en el dia a dia, començant per qui vol obrir una botiga, perquè tècnicament has de demanar uns plànols, sol·licitar una llicència… fins a activitats més complicades.Hi ha un ventall molt ampli.
Els estudis d’enginyeria han canviat molt des que tu estudiaves?
Moltíssim! Fa 25 anys hi havia mecànica, electrònica, química i estructures. Ara pensa que tens la biomedicina, tota la branca informàtica o la industrial, que continua sent la més àmplia.Ara tot està molt més especialitzat, amb fins a 42 graus diferents d’enginyeria! L’enginyeria et dona un coixí de coneixement molt ampli i et dona possibilitats de treballar on sigui, sigui en ajuntaments, consells comarcals, empreses, fàbriques,consultories…
Cal estar col·legiat per exercir d’enginyer?
Sempre s’està obligat a col·legiació, independentment d’on desenvolupis l’activitat professional: empresa, administració pública, compte propi… a totes les modalitats és col·legiació obligatòria. A banda els col·legiats tenen molts avantatges tant pel que fa a cursos com per estar al dia amb les normatives i els reglaments o pel lloguer d’equips tècnics.
Us desplaceu a instituts per tal de donar a conèixer l’enginyeria als alumnes?
Així és! Aquesta és una activitat que fem des de fa dos anys amb alumnes que estan fent 4t d’ESO, que és el moment en què han de triar si faran un batxillerat de ciències, tècnic o humanístic. Fem xerrades explicant què és el que fa un enginyer, i sorprenentment ens trobem amb molts alumnes interessats. El batxillerat tecnològic és el que menys alumnes engresca. I si un alumne vol fer una enginyeria,ha de fer el batxillerat tecnològic. I per por, per pensar que pot ser difícil, hi ha molt pocs alumnes: per cada 30 que agafen el batxillerat científic, només 10 agafen el tecnològic. Jo no considero que l’enginyeria siguin uns estudis difícils. O, si més no, no més que uns de medecina,veterinària o dret.
Com definiries un enginyer?
Una persona que vol desgranar el què, que es qüestiona totes les coses, que busca un per què, una explicació i una arribada a la conclusió. La persona que es qüestiona les coses segurament podria tenir per professió l’enginyeria. Un advocat és interpretar, llegir, tenir capacitat de memòria.Enginyeria ve d’enginy. Són perfils molt determinats. Sí que és cert que hi ha enginyeries molt tècniques, com la de ponts i camins o mines, però a vegades la cosa més simple pot comportar una gran complexitat, com pot ser l’obertura d’un hotel que ha estat tancat durant molts anys. Qui dissenya i qui tirarà endavant aquella obra no és un arquitecte,sinó un enginyer.
Video Gidona
No images available at the moment
Segueix-nos!!