Tant en l’àmbit personal com en el professional, prioritzar el valor de l’empatia és molt enriquidor. M’enamoren les persones que tenen l’habilitat d’escoltar, reconèixer i entendre les emocions dels altres. Escoltar de veritat, sense estar donant voltes al cap imaginant allò que ens volen dir, i potser mai ens diran, o pensant allò que diré, tan aviat com pugui, és fer-ho des d’un tercer nivell, la qual cosa no nodreix a cap de les dues parts. Perquè ens atabalem amb els nostres propis pensaments, opinions o judicis i deixem de fer una cosa molt important, escoltar l’altra persona amb la cultura del ser i del sentir.

Definida com una de les qualitats més valuoses, perquè no podem viure aliens a les emocions dels altres, és important tenir aquesta habilitat per entendre emocionalment la situació de l’altra persona. Bàsicament, perquè l’empatia permet que les persones siguem capaces de construir connexions socials amb els altres i provocar marcs de confiança, de complicitat i de cooperació. Quan algú s’interessa per l’altra persona, es posa en la seva pell, intenta entendre els seus pensaments i reconèixer les seves emocions, deixant fluir, sense jutjar ni etiquetar, fins i tot a vegades sense dir res, i deixa que digui la seva, que expressi el que sent. Nosaltres som els éssers vius més emocionals i, si hem sobreviscut com espècie, és perquè hem après i continuem aprenent, ens estimula la curiositat, tenir idees i anticipar-nos a les coses, i tot això ens ha fet avançar. Però en comunicació emocional hem d’aconseguir també el poder d’aturar-nos, per mirar i posar atenció a cada detall de la persona amb qui estem parlant, i detectar moviments i senyals en la seva postura, en la seva expressió facial, per petits i subtils que siguin, o en la seva respiració –si és ràpida, lenta, pausada, controlada–, el to de la conversa i l’aroma que desprèn, totes i cadascuna de les paraules que diu i les que no diu, perquè cada paraula té un impacte i perquè ja saps que el silenci comunica tant o més i, sobretot, mirar els seus ulls. Hem d’escoltar els altres mirant els seus ulls perquè ells no enganyen mai. És a partir dels ulls que se’ns veu el nostre estat emocional i ara, que les mascaretes tapen els nostres somriures, fixar-nos en els ulls de les persones ens farà entendre totes les coses que ens diuen, malgrat que no hi hagi paraules que els acompanyin.

El cervell, entès com el suport físic de la ment, és difícil de controlar perquè no para mai. Se li atribueixen entre 70 i 80.000 pensaments al dia, dels quals se’ns diu que el 95% es repeteixen dia darrere dia. Acumula patrons de conducta, creences, llenguatge, hàbits i experiències viscudes, per tant records que s’activen i es desencadenen com si obríssim arxius del nostre ordinador personal. La capacitat d’enfocar les relacions humanes amb una actitud positiva, amb voluntat i entrenament, perquè sempre podem aprendre a ser millors persones, ens pot ajudar a dirigir i a focalitzar de nou l’escolta activa que inicialment preteníem fer. Perquè ens passa sovint que tenim la primera intenció d’escoltar, però ens sedueix la distracció amb els nostres propis pensaments. O bé, estem assentint amb el cap, perquè l’altra persona percep que estem escoltant, i ens sedueix la imaginació i inventar-nos el final d’aquella història o relat, que encara no ens han acabat d’explicar i, per tant, ens estem perdent l’oportunitat de regalar empatia de veritat a l’altre, així com aprendre de les emocions que ens està expressant perquè aquella persona, com tu i com jo, vol ser escoltada, entesa i no pas invisibilitzada. Si fem cas de la veueta interior i estem pensant què contestarem, què replicarem, estem deixant el valor de l’empatia en un altre costat i això no genera millores en les relacions humanes.

Si realment volem construir vincles d’amistat o generar bona entesa professional, hem d’adonar-nos que si estem més pendent de nosaltres i del que circula pel nostre cervell, no només no ho aconseguirem, sinó que estarem comunicant la nostra despreocupació o desinterès per l’altra persona. Per tant, cal crear sintonia amb la seva postura i tornar a connectar-hi, perquè som éssers socials capaços de concebre, interioritzar i transmetre, per més abstracte que ens sembli tot. Per tant, consciència amb l’ara i l’aquí i pràctica de la meditació per respirar molt millor i tenir l’habilitat de fer fora aquells pensaments que ara no toca tenir. Segons estudis científics, fets als anys vuitanta, fer un escàner de les converses humanes comporta que un 55% correspon al llenguatge corporal, el 38% al to de veu i només un 7% a les paraules. Ens adonem que el 93% és comunicació no verbal, per tant, les emocions que sentim al cos diuen molt de nosaltres i de com hem de gestionar les nostres habilitats socials. Aquesta és una de les raons per les quals la comunicació intrapersonal va abans que la comunicació interpersonal. I podem desenvolupar més habilitat en l’empatia perquè podem aprendre, i hem de seguir aprenent, perquè només així despertem la creativitat i fem possible noves connexions neuronals. És així com les persones, les empreses i les organitzacions ens transformen de veritat i necessitem que sigui així per entendre’ns tots molt millor i fer que la nostra societat avanci en positiu, aprenent a escoltar i aprenent a respondre i no pas a reaccionar.

D’en Ferran Ramón Cortés, un comunicador atractiu per com diu les coses i com et fa sentir quan les escoltes, com a alumna vaig aprendre que n’hi ha quatre tipus. L’empatia autèntica és quan soc capaç de captar el que tu sents de veritat. L’empatia projectada és quan imagino que sents el que jo també sentiria en el teu cas. L’empatia cognitiva és quan capto i comprenc, amb precisió, tot el que tu estàs sentint. I l’empatia emocional, quan sento el mateix que tu estàs sentint. Entenc que segons la connexió de les persones, de qui som, de com ens fan sentir en estar-hi a prop i de si és una situació personal o professional, l’empatia agafa un rumb o un altre. No obstant això, crear interès és important si volem créixer amb aquest valor i tenir la capacitat reactiva de tornar al moment present, en el supòsit que hem premut el botó de la desconnexió empàtica. Empatia és també ara aquella paraula que s’ha inclòs en les competències toves o soft skills que tant valor li dona la comunicació efectiva. Avui en dia, és un luxe trobar i connectar amb persones empàticament autèntiques.

Una gran dona i Premi Nobel de la Pau l’any 1979, la Mare Teresa de Calcuta, deia que “per cada gota de dolçor que algú dona, hi ha una gota menys d’amargura en aquest món”. Que sigui, doncs, aquest maig un mes d’empatia cap als altres, en què reguem amabilitat, escolta, amor i compassió a les persones, com ho fem amb les flors i els arbres que tan bonics fan els nostres paisatges de les comarques gironines.

Per què tu, d’1 a 10, com tens el valor de l’empatia?