Soc l’Ariadna Marín Ortiz, nascuda a Figueres l’any 1986. Sempre he estat en contacte amb l’art: de petita ja m’agradava molt dibuixar i per això vaig estudiar el batxillerat artístic a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres. Una vegada finalitzat creia que em volia dedicar al disseny de moda, per la qual cosa vaig anar a l’ESDI de Sabadell. Allà em vaig adonar que em passava molta estona al laboratori de fotografia i que no volia seguir aquest camí. Per qüestions personals no vaig continuar, però sobretot per l’“hauries d’estudiar alguna carrera que tingui sortida i sigui quelcom segur”. Així doncs, vaig acabar a l’Escola d’Art d’Olot, on vaig cursar la diplomatura de Disseny d’Interiors, sabent dins meu que no era el que realment volia. La vaig finalitzar, però el meu camí era un altre: continuava atraient-me moltíssim la fotografia, ja que era el meu mitjà d’expressió; i només la veia com a tal, no com el camí professional que volia agafar. Però per causalitat, quan vaig anar a viure a Barcelona, em van oferir fer cursos d’il·luminació i de fotografia. Arran d’això, i amb més coneixements, va començar la meva passió per fer fotos més artístiques, que feien que pogués connectar més amb mi mateixa. Després d’una lluita de molts anys, amb ansietat, depressió i falta d’autoestima, vaig trobar en la fotografia no sols un mitjà d’expressió sinó una teràpia, ja que per a mi resultava un repte molt gran posar-me davant de la càmera i veure’m en les meves fotos. Vaig descobrir en l’autoretrat aquestes emocions que no era capaç d’explicar o expressar, i van néixer, durant una etapa molt llarga de la meva vida, sèries d’imatges fosques, reflex de com em sentia per dins. Després d’una gran caiguda emocional que va fer que em posés cara a cara amb mi mateixa com mai abans ho havia fet, vaig començar a veure’m i descobrir-me com la persona que soc ara. Això va generar en mi una gran necessitat de crear un canvi en les meves imatges: afegint color i creant mons en els quals em sentís poderosa i forta. El fet de veure’m com una guerrera en les meves fotografies em dona molta empenta i m’ajuda molt a recordar tot allò que soc capaç de fer.

El meu estil de fotografia és la fotografia creativa, amb la qual em sento realment còmoda perquè puc crear tot allò que tinc a dins sense tenir en compte la realitat, deixant anar la imaginació i fent possible tot allò que vulgui.

Ara estic en un punt en què per fi m’estic veient com a dona i estic trencant moltes barreres, dintre les quals hi havia pors i inseguretats. El fet de començar a connectar d’aquesta manera ha fet que necessiti indagar molt més i vulgui formar-me i compartir-me en cercles de dones, on se suma la força de totes i on em sento sostinguda com mai. Tot això fa que la meva direcció professional vagi dirigint-se al camí d’ajudar més dones que, com jo, han patit de falta d’autoestima, depressió i ansietat, i puguin veure’s a elles mateixes amb la força que tenen.

Actualment em dedico a la fotografia de casaments, nadons, embarassos… i també a la restauració de mobiliari antic. Però per fi he trobat el camí que vull seguir i estic endinsada en el meu projecte que, tal com he esmentat abans, és fer de la fotografia una teràpia. Fer quelcom molt més emocional i personal, amb la sort de disposar del meu estudi per poder realitzar tot això amb amor i temps.