A vegades penso com seria la meva vida si el meu pare no hagués mort quan tenia 12 anys. Òbviament tindria la mateixa constitució, valors i educació, però hagués emprès un recorregut vital diferent, ergo seria una altra Carme.

Aquest va ser el meu principal punt d’inflexió vital, seguit d’ésser mare molt jove. Això m’ha forjat, em va convertir en una persona lluitadora i forta, que sobre una base optimista i apassionada de sèrie, m’ha fet arribar fins aquí, i estic super contenta del resultat!

Sóc el fruit, com tots nosaltres, de com he viscut i interpretat la meva història. Haver nascut i haver-me criat en una família gironina, amb valors molt arrelats on es palpava l’amor i el respecte, on ens van educar al meu germà i a mi en una immensa curiositat pel coneixement, amb responsabilitat social i especialment vers la família i un mateix. Unes bones bases, que m’han impulsat a ser qui sóc.

Un pare exitós fet a ell mateix, de quan un començava en una empresa des de baix i arribava al més alt. La mare i la tieta Paquita amb les que podies comptar sempre. L’escola de monges on vaig ser una estudiant “molt aplicada” com deien, tot i passar-me força temps al passadís: “ Sala, salga de la clase” i vinga, cap al passadís, recolzada a la paret, sempre per xerrar. Haver viscut la Transició espanyola d’adolescent, els moviments estudiantils dels grans, tots tan guapos i amb els cabells llargs fent “sentades” davant dels “grisos” i jo mirant amb aquells ulls de nena que desperta a la vida i que se la vol menjar a queixalades.

Crec que l’educació que vàrem rebre a casa ens van ensenyar a aprendre i admirar, i em vaig apassionar. Apassionada per la història, les arts, les ciutats, els amics, la família, el conèixer món, el meu preciós mar turquesa, aquella cervesa gelada, la llibertat…. en definitiva, apassionada per la vida i la bellesa.

Vaig ser mare jove i de seguida vaig saber què era el món empresarial. Abans dels 20 anys ja tenia amb el pare del meus fills un petit restaurant-bar molt “cucu” a L’Escala. Bufffff quin patiment aixecar una negoci de zero, anar a dormir tard i llevar-se aviat per portar el nen a la guarderia. “Durete”, però era un repte ( i una necessitat) i com tots els desafiaments el volia superar. Sempre m’han agradat els reptes.

Aquest va ser el primer negoci i d’ell vaig aprendre que aquest món no era fàcil, però que lluitant i amb un punt de sort podia funcionar. No va anar bé, tampoc del tot malament, però va servir de lliçó empresarial. Allà vaig aprendre moltes coses, com per exemple: que es molt difícil que la societat s’adapti al teu negoci, habitualment cal que adaptis el teu negoci als canvis de la societat (o ets Steve Jobs, jeje).

Va ser aleshores quan vaig començar en el que m’ha estat un clàssic professional: treballar en mons masculins. Vaig entrar al món de l’automòbil portant l’exposició de cotxes Alfa-Romeo, allà vaig ampliar coneixements tant bàsics i alhora complexos i difícils com l’atenció telefònica o la comercial, les primeres decisions morals relatives als negocis i les primeres victòries dels valors ( i alguna derrota, “of course”).

Recordo que per aquesta època em van fer una carta astral i deia que em dedicaria a “l’Alta Tecnologia”, imagineu lo lluny que estava de la informàtica que vaig pensar que aniria a treballar a una central nuclear!! Ja em veia fent les maletes cap a Vandellós i jo que era del “ Nuclear, no gràcies!”

Amb 24 anys li vaig dir al meu cap que volia ocupar la plaça vacant de Cap de Vendes, em va mirar, es va posar a riure i em va dir: “Jove i dona?? Per favor! “

Aleshores vaig saber que aquesta primera dificultat només seria això, un primer entrebanc, i un dia seria Directiva, malgrat ser dona i mare.

Quan jo vaig començar, el famós “sostre de vidre”, que ens tapa a les dones per arribar a càrrecs directius, era directament “un sostre de formigó”. Hem aconseguit afinar-lo i demostrar que es pot ser mare responsable sense  renunciar a la teva carrera professional, però hi ha molt camí per endavant, molt a fer i en molts àmbits, un d’ells és trencar els estereotips masculins del directiu i construir una imatge de dona, mare i executiva.

Masses anys mimetitzant-nos en el seu rol per poder ésser acceptades, hem de marcar el nostre estil, el de dona empoderada i lliure.

Als 29 anys amb en Josep, el pare dels meus fills, i el seu soci vàrem crear Sistemes CAD, la primera empresa gironina que portava el CAD a Girona, com bé deia el seu eslògan. Va ser una gran idea del Josep, era just el moment de deixar de dibuixar a mà i portar el sistema de dibuixar per ordinador a les nostres comarques.

Al cap de 6 mesos ja no érem només una empresa de CAD sinó una empresa informàtica…. ahhhhh o sigui que lo de “l’Alta Tecnologia” no anava per les nuclears??, doncs correcte!

Vaig tenir a la meva filla, ja tenia nen i nena i em sentia una mare a la que somreia la fortuna. Res m’ha fet mai tant feliç com ells. Ara ja són grans i independents,  en Bru, afectuós, amb una ment ràpida i brillant, comunicador nat, és llicenciat en ADE i màster, i exerceix de professor i assessor empresarial i emocional. L’Eva, amb intel·ligència emocional de sèrie, dolça i llesta, és mestra especialitzada en música, psicòloga i màster. Hem intentat seguir la premissa que la millor educació és donar eines emocionals per fer que els fills siguin autosuficients a la vida, sabent acceptar i superar els reptes i dificultats intrínsecs a la mateixa, i va, i en això també aproven amb nota!

Sistemes CAD em va fer una professional, una directiva resilient, amb una capacitat creadora de productes i solucions i capaç de cohesionar equips humans, desprès això sí, de “pifiar-la” com la que més, de caure un cop i un altre, aprendre i aixecar-me de nou.

Amb un esforç diari de tot l’equip de l’empresa i la confiança dels nostres clients, vàrem aconseguir tirar-la endavant durant quasi 27 anys, i fer-la referent del sector a les nostres comarques.

Vaig anar creixent dins l’empresa, fins a vicegerent, després gerent i el 2007 ja la dirigia sola. L’època de la crisi no va ser “moco de pavo”,  però es va superar seguint la dita de l’anglès del segle XVIII Samuel Johnson: “El èxit es seguir endavant sempre”.

A l’inici de la crisi va morir el meu germà de càncer amb 45 anys, es la segona vivència que més he patit i que més m’ha costat superar. El 2013 vaig superar jo mateixa un càncer amb bon pronòstic però “lluitadet”. Aquests vivències no són neutres, però són comuns a quasi tots, són l’esdevenir humà i encara que pugi semblar un oxímoron, et porten un regal: el fet que sents a dins la teva pell la fugacitat vital, per tant, si ho encamines bé, encara vius la vida amb més consciència i la gaudeixes com mai. I si la pots gaudir amb família i amics molt millor. Con deia l’anunci:“ No sin mis amigos”.

Hi ha una frase que en part regeix la meva vida i que m’agrada perquè ens fa que en siguem els protagonistes, es d’Epicteto ( segle I): “No importa el que passa, importa com et prens el que et passa”.

L’empresa va fer 25 anys i s’havia d’adaptar a la nova època, aleshores, vaig estudiar les diferents opcions per aconseguir els nous reptes del mercat informàtic gironí i aquest estudi va donar un resultat clar: Era necessari que arribés a Girona una oficina d’una gran empresa informàtica.

Aquella dona que de jove havia estat tant reticent al canvi, que l’havia percebut com quelcom negatiu, tenia que fer-ne un d’important. Em vaig donar temps, temps de reflexió i vaig decidir canviar, de nou.

Res m’ha enriquit tant com el canvi, com sortir i eixamplar escenaris vitals i professionals. Recomano a tothom que no tingui por al canvi, que si el vol fer o creu que l’ha de fer, s’hi llanci.

Aleshores amb aquella estrella que em sol acompanyar, va aparèixer la primera conversa amb Semic, amb qui ja col·laborava, i de seguida vaig veure que acompliríem amb escreix el que necessitava el mercat gironí, amb Semic aconseguiríem el mixt ideal: empresa gran i amb oficina aquí:

La 1a oficina a Girona d’una gran empresa informàtica.

Els nostres clients de Girona es mereixien el millor, havien estat al nostre costat durant dècades i ells son el nostre focus, la base de tota empresa, ara podrien rebre un servei de gran nivell des d’aquí mateix, i podríem arribar a clients que fins ara no ens era possible.

Què és Semic? Doncs, una de les més gran empreses informàtiques de l’estat, una empresa catalana amb un equip de quasi 350 persones i 7 oficines: Lleida, Barcelona, Madrid, Girona, Sevilla, Saragossa i Andorra i una facturació de 66 milions d’euros el passat 2018.

Comercialitzem el nostre portfoli estructurant-l’ho en 5 Línies de Negoci:

En la línia de Proveïdors de tecnologia proposem als nostres clients equips informàtics, des dels de llocs de treball: ordinadors, monitors, portàtils, com els de sistemes: servidors, sistemes de còpies o de seguretat, softwares de diferents marques, etc.. Especialment treballem amb HP, Lenovo, Apple i som servei tècnic oficial de les 3 marques. Estem homologats per l’ACM i el CSUC, entre altres estaments.

En la d’Especialistes en Infraestructures els meus companys enginyers especialistes de Prevenda, analitzen i assessoren tenint present les casuístiques i dimensionant la proposta per la instal·lació de infraestructures de servidors, emmagatzemament, sistemes de còpies de seguretat en local o al núvol, cablatge, etc.. En aquest apartat treballem especialment amb HPE, Aruba, Fortinet, etc.. Essent Servei Tècnic oficial d’HPE i Aruba i un dels 3 únics distribuïdors Platinum de l’estat.

La 3a línia és la corresponent als Serveis Gestionats, o sigui, us podem vendre el que us calgui com un serveis, el famós “aas” o “As a Service”. En aquest cas des de un pc, com un Firewall, com una impressora. Respecte a la impressió tenim una marca pròpia “JustPrint” amb més de 23.000 impressores gestionades amb sistema AaS (també dit de pagament per ús o a preu per còpia…tantes sigles, jeje). En aquesta línia i a les nostres comarques portem el servei d’impressió gestionada de tota la UDG (Universitat de Girona), inclosos els Centres de Reprografia, on hi tenim 7 companys de Semic per donar servei a tota la comunitat universitària.

I finalment la línia de Software empresarial: programació web, intranets, etc. i la de Software per l’administració local: on distribuïm amb una altra marca pròpia “Ecityclic”,  es retroalimenten i amb elles comercialitzem softwares propis o desenvolupem a mida. Som l’única empresa catalana que actualment crea i subministra software per les nostres corporacions i ens públics, disposant també d’un conveni especial amb l’AOC.

Per mi, veure que contribuïm a la millora de la societat mitjançant la tecnologia i fer-ho en equip es un motiu d’orgull i ho dic de forma “solemne”. Això es demostra especialment en les nostres 2 especialitzacions o Verticals: Sanitat i Educació, on distribuïm solucions i productes específics pel sector, des de monitors aptes per quiròfans, com tauletes tàctils pels nens de P3, passant per tablets pels infermer@s o  impressores 3D perquè els estudiants de Primària puguin deixar créixer la seva creativitat.

Només us puc dir que el meu dia a dia i el de l’equip de Girona ha millorat de forma substancial i en tots els àmbits des de que som Semic, des d’aconseguir millors condicions econòmiques pels nostres clients gràcies al volum de facturació de Semic, a poder donar servei de qualitat. En un món tan complex com el IT disposar d’estructures tècniques amb enginyers i tècnics certificats al més alt nivell, especialitzats cadascú en la seva àrea i amb un pla de carrera, es fonamental.

La informàtica encara no ha fet un segle, però ja s’ha acabat això de que un informàtic ho pot resoldre tot, des de configurar-te el Iphone fins a fer sortir albarans del teu ERP o virtualitzar-te un server, no, la especialització tècnica es la clau i no s’adquireix únicament amb formació, si no amb experiència, l’expertise es imprescindible per assolir amb èxit projectes de dificultat tècnica.

Per mi el més important de Semic és el talent i l’actitud de tot l’equip humà, dels meus companys, es una barreja de coneixement, disposició, respecte, humilitat i treball en equip. La professionalitat i el focus en la satisfacció del client es traspua a cada correu, cada Skype, cada reunió, cada projecte.

Tot això em diu dia darrera dia que ha estat un encert, perquè com deia Ken Blanchard “ Cap de nosaltres es tant intel·ligent com tots nosaltres junts”.