Les nostres organitzacions i la nostra societat necessiten persones físicament i emocionalment sòlides. El professor Alberto Royo afirmava que, “quan no queda espai per al que és sòlid, només queda el que és superficial, efímer, gasós”.

El comportament humà davant el risc i l’accidentabilitat s’ha tractat àrduament tant des de la perspectiva psicològica com des de la sociològica. Així doncs, risc, perill, accident, temeritat, imprudència, lesió, malaltia, prevenció, actitud, comportament, motivació, voluntat, implicació, participació, millora, benestar i malestar són paraules que tots reconeixem i hem utilitzat en l’entorn familiar i el laboral. A qualsevol lloc de treball, l’existència d’unes condicions perilloses o bé l’ocurrència d’algunes persones a cometre actes insegurs representa una amenaça significativa per al benestar de les mateixes persones treballadores (incloent-hi les seves famílies) i per a la seva organització. Sabem que els accidents laborals poden tenir lloc a causa de factors externs i interns (incontrolables?) a les organitzacions, i que representen una amenaça per a la seguretat de tot l’equip. Qualsevol accident no només afecta la força laboral, sinó també la productivitat de l’empresa. Per tant, és imperatiu que les persones treballadores i directives siguin conscients del que constitueix una condició perillosa i un acte insegur, per saber com preveure’ls, prevenir-los o afrontar-los.

Una de les qüestions que sovint es passa per alt és que els accidents no són causats únicament per errors de les persones, sinó més aviat per una combinació de fallades i errors. L’anomenada multicausalitat de l’accident laboral. Aquestes situacions de risc poden presentar-se segons diversos factors, com l’entorn, les activitats que s’executen, el tipus de treball i les actituds enfront del perill. És crucial comprendre les raons i les motivacions humanes existents darrere d’aquestes condicions i aquests actes insegurs per poder desenvolupar unes mesures preventives efectives per evitar-les. Cal, per tant, explorar la motivació de la persona treballadora que la porta a exercir un acte insegur, i també a explorar els factors sociològics i psicològics potencials que contribueixen al fet que algunes persones directives permetin la presència de riscos laborals, associats a condicions insegures en la seva organització i als seus llocs de treball.

Quin creus que és el desig de mantenir un entorn de treball insegur o cometre accions imprudents i temeràries?

Es pot afirmar de manera objectiva que, com a persones, estem influenciades per les nostres pròpies necessitats, els desitjos, les expectatives, els valors i els coneixements previs, quan es tracta d’abordar riscos. La percepció d’una situació de risc o perill és subjectiva i pot variar molt d’una persona treballadora a una altra. El que una persona pot considerar una amenaça, una altra pot trobar-la estimulant. A més, fins i tot el mateix individu pot percebre la mateixa situació de manera diferent en moments diferents. Pel fet de no reconèixer el risc i el potencial, o en veure’l com menys imminent o llunyà, en massa ocasions no és possible evitar conseqüències negatives.

En un passat no gaire llunyà, els accidents laborals es consideraven una conseqüència inevitable del procés de treball. No obstant això, aquest punt de vista fatalista ha estat reemplaçat gradualment per un enfocament més proactiu. A mesura que aquesta noció ha evolucionat, hi ha hagut un avanç en el camp d’estudi de la comprensió integral dels mecanismes causals darrere dels accidents. En modificar les cadenes de causalitat, es pot disminuir o eliminar la possibilitat de riscos i perills potencials.

No es pot passar per alt l’aspecte psicològic i social de l’assumpte. En l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, existeixen factors psicosocials crucials que no han de passar-se per alt.

Recorda que pots seguir aquest i molts articles i notícies més, “fent click” al següent enllaç (pàgina 26):