El Príncep Albert de Mònaco inaugura l’exposició de Dalí a Montecarlo

El Príncep Albert II de Mònaco va inaugurar el passat 5 de juliol una gran exposició de Salvador Dalí que ofereix una visió retrospectiva de la seva obra i revela la manera com aquesta s’inscriu en la història de la pintura del segle XX. La mostra ha estat organitzada per la Fundació Dalí i el Fórum Grimaldi, juntament amb el Museu Reina Sofía de Madrid i el Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida). A la inauguració hi han assistit també els presidents de Fórum Grimaldi, Henri Fissore, i de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, la directora dels Museus Dalí, i comissària de l’exposició, Montse Aguer, i patrons de la Fundació, entre els quals, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga.

L’exposició, que té lloc al Fòrum Grimaldi, fins al 8 de setembre, proposa un recorregut a través de 52 pintures, 28 dibuixos, 30 documents entre els quals hi ha manuscrits, llibres i revistes, 48 fotografies -principalment de Brassaï-, 10 objectes del taller de Salvador Dalí i 10 documents audiovisuals.

El recorregut expositiu s’inicia a la meitat de la trajectòria artística de Dalí, el 1948, quan Dalí publica els 50 secrets màgics per pintar, fent una anàlisi comparativa dels pintors més rellevants de la història de l’art. Una classificació on Vermeer de Delft, Rafael, Velázquez, Leonardo da Vinci i Picasso consten entre els més ben valorats. Aquest any suposa un punt d’inflexió per Dalí, després del retorn dels Estats Units, quan busca el seu lloc en el món de la Història de l’Art.

Per primera vegada en una exposició organitzada per la Fundació Dalí es reprodueix el taller ideal que Salvador Dalí va projectar a Portlligat, guiat per La divina proporció de Luca Pacioli il·lustrat per Leonardo da Vinci. Un espai que s’obre amb múltiples finestres per deixar entrar el paisatge i la llum del mediterrani que plasmarà en les seves teles.

L’exposició permet contemplar com, sota la influència de Gala, als anys quaranta i cinquanta, la pintura de Dalí va retre un tribut al classicisme a través de la influència d’artistes del Renaixement. Aquesta passió per la cultura clàssica queda palesa també en la producció literària de Dalí, concretament en els 50 secrets màgics per pintar, un veritable tractat de pintura publicat el 1948. Poc després, el 1951, Dalí va reiterar la seva admiració pel Renaixement, el classicisme i la pintura religiosa en el seu Manifest místic. Aquesta etapa va suposar l’inici d’un nou període de creació: el místico-nuclear, que també està representat a la mostra de Mònaco. Aquesta permet constatar la capacitat d’anticipació de l’artista figuerenc, i el seu enginy per combinar tradició amb innovació, interessant-se  per la ciència, la tercera dimensió i els efectes òptics, que van donar pas a les seves pintures estereoscòpiques.