Em dic Elba, tinc 34 anys, soc gironina i apassionada de la meva ciutat.

Vaig cursar estudis d’estètica i bellesa integral a l’acadèmia CEM (Escoles Associades Europees d’Estètica i Perruqueria) de Girona. Vaig fer les pràctiques durant un any al centre Sunshine. He anat realitzant cursos de formació a Barcelona i Girona, de noves tècniques, productes i tractaments.

Treballo la depilació amb cera calenta, manicura, pedicura, maquillatge, tractaments facials i corporals, massatges anticel·lulítics amb cavitació, pressoteràpia i radiofreqüència, però sobretot em dedico a treballar manualment amb productes naturals.

Fa gairebé 16 anys em van traspassar una estètica, que feia 35 anys que funcionava. Era molt jove i se m’obria una nova porta, un nou camí, una nova fita, un destí. No seria fàcil, però era un repte i una gran oportunitat, calia intentar-ho.

Aquest projecte m’ha fet feliç fins al dia d’avui. He treballat pràcticament sense parar, i he dedicat part de la meva vida a la feina que tant m’apassiona.

El meu centre d’estètica ha sigut l’escola de la meva vida, gràcies a la gran diversitat de gent que he conegut, d’edats i professions molt diferents: dels àmbits sanitari, educatiu, empresarial, de la restauració, mestresses de casa, de la decoració, artístic, etc. Sempre he tingut molta feina, amb èpoques en què els problemes et persegueixen i s’ha de córrer més de pressa.

La meva més absoluta admiració per tota aquesta gent que al llarg de tots aquests anys segueixen venint, i a noves clientes que van arribant al meu centre; a totes elles, les gràcies per aquests minuts que em regalen de la seva vida, que comparteixen amb mi experiències i vivències, les seves alegries i dificultats, riures i a vegades plors.

Tot això ha fet que no sigui només un lloc de treball, sinó un espai on hem creat vincles afectius, d’amistat i estimació amb la gran majoria. Fruit dels anys de concedir-nos moments tan valuosos com és el fet compartir el nostre temps, hem compartit moltíssimes històries i intimitats, que mai sortiran de les meves quatre parets.

Una de les meves altres passions és posar-me unes vambes i perdre’m pel bosc, córrer per camins i corriols, i sentir el contacte de la sorra i les pedres sota els peus, l’olor d’humitat, el vent fred i la calor, el patiment i la satisfacció de l’esforç.
Sempre amb música heavy metal a les orelles, que també m’acompanya a cada segon de la meva vida quan no treballo.

De sobte, estant de viatge, un mes de novembre de fa tres anys va canviar la meva vida totalment. Vaig tenir un greu problema de salut, i aquí es va paralitzar tot. Vaig estar més d’un any lluitant per recuperar-me, aprenent a conviure amb el dolor i el patiment i acceptant les meves limitacions. La meva vida, que fins aleshores era molt activa i plena de projectes, es va aturar. Llavors la meva màxima prioritat va ser recuperar la salut.

En aquesta etapa vaig tenir temps per reflexionar i veure que el meu caràcter autoexigent, l’insomni que feia anys que arrossegava així com el mal costum de voler omplir totes les hores lliures amb un munt d’activitats no em deixaven gaudir dels petits moments que et regala la vida.

Em vaig adonar que era millor aturar-me, pensar i plantejar-me quines eren les meves prioritats, per poder seguir endavant, ja que el ritme frenètic s’imposava en el meu dia a dia. Però ja no hi era a temps, la vida em va posar a prova. El meu cervell es va aturar i el cos no em va respondre. Va ser un error no adonar-me’n a temps. Però gràcies també a aquest error he après a canviar.

Com sempre, l’estima, l’ajut i el suport incondicional en tot moment dels meus pares i de la família van ser decisius per superar les dificultats. També l’escalf dels amics, la meva gent de l’estètica i l’ajut d’un professional van ser de gran importància. Em van demostrar que les victòries es gaudeixen, amb la gent que t’ajuda a afrontar la batalla.

Ara visc tranquil·la, sense estrès ni neguit, gaudint dels petits moments, com poden ser un passeig, seure en una terrassa al sol sense cap pressa i amb bona companyia, donar importància al que realment en té i poder ser més lliure. Se’n diu calma, però m’ha costat tempestes i esforç aconseguir-la.

Com sempre, la meva estètica des d’aquell primer dia, que jo era tan jove i sense gaire experiència, continua endavant oferint tractaments de bellesa, intentant que tothom s’hi trobi còmode i com a casa.
Jo continuaré aprenent de cada persona i dono les gràcies a la confiança que sempre han posat en mi. Al final de la jornada tanco la porta, satisfeta del dia, i escoltant música me’n vaig tranquil·la.

Amb el meu testimoni, vull encoratjar tota la gent jove, que actualment tenen moltes dificultats, que lluitin per aconseguir el que volen, que no tinguin por, sinó molta força, constància i actituds positives per poder assolir l’èxit.