Vaig treballar a Holanda en un dels centres de rescat de primats més importants d’Europa, Stichting Aap.

Aquest centre rescata primats que provenen del món de l’espectacle, del mascotisme, i els dona una vida. I també, després que el govern holandès prohibís l’experimentació amb grans simis per considerar-la un crim, rescata els ximpanzés de laboratoris.

Recordo com el responsable d’aquesta àrea ens va fer la presentació del grup de ximpanzés. És molt dur veure un senyor holandès de dos metres explicant, mentre li cauen les llàgrimes, com va ser la primera vegada que va anar al laboratori i els va veure tancats en aquelles gàbies. L’horror mai descrit; i parlem d’Holanda, un país on els drets dels animals sí que formen part de la seva identitat com a poble.

Us diré que, per les profundes ferides tant físiques com psicològiques que pateixen per tot el que han viscut, vaig plantejar-me si no seria més compassiu practicar-los l’eutanàsia perquè com a mínim deixéssim de patir. Són ximpanzés que corren sense que ningú els persegueixi, xisclen desesperadament davant del mínim soroll, s’automutilen, es passen hores fent voltes sobre ells mateixos…

L’escàndol de l’empresa Vivotecnia de Madrid, on treballadors torturen els animals, se’n riuen i els maltracten mentre experimenten amb ells, no té nom.

El vídeo de la càmera oculta que Cruelty Free International ha fet públic deixa la sang glaçada. Hi surten comentaris com “déjale que se rompa la columna”, “aquí está el pito, los huevos deben estar por ahí”, “cerda psicópata”, “como Hitler, pasajeros al tren”… Quins tipus de persones són? Quina cara fan?

Però no és només a Madrid. Fa uns mesos va ser Alemanya qui va fer la volta al món gràcies a un nou video filtrat del Laboratory of Pharmacology and Toxicology (LPT) en què es veia com torturaven primats, i el govern va haver d’intervenir-hi.

En nom de la ciència s’investiga amb ells en proves cruels que en un 96% dels casos no serveixen per a res, ja que fallen quan es prova en persones (1).

Es fa servir una metodologia que es va crear a principis del segle passat quan no existia la tecnologia actual i no es podia testar amb mètodes ètics i molt més eficients com ara tenim.  Però el poderós lobby de les empreses subministradores d’animals posen tot els pals a les rodes per no haver de tancar el seu negoci milionari i acceptar que el maltractament ja no se suporta més.

La Comunitat de Madrid ha suspès l’activitat de la torturadora Vivotecnia i els animals seran reubicats a santuaris i protectores, que ja els estem esperant.

Això és el que van dir en un primer moment, però quan escric aquest article, els animals, uns 900 aproximadament segons algunes fonts, encara estan a dintre i l’Administració no ha tornat a pronunciar-se.

La pressió social continua i hi ha hagut concentracions a les principals ciutats de tot l’Estat espanyol per demanar que reubiquin els animals i que els responsables siguin jutjats.

Però a Catalunya no hem de donar lliçons de res. Segons la Gencat, l’any 2019 a casa nostra es van fer servir 237.336 animals per a experimentació: macacos, porcs, ratolins, gossos i gats, entre altres.

I recordem que al poble de Camarles, a Tarragona, l’empresa Camarney SL té una granja de cria de macacos per subministrar als laboratoris d’arreu, que ja va ampliar instal·lacions des que va obrir fa gairebé vint anys i que no dona l’abast per tota la demanda que té. Sí, a Catalunya!

No hi ha perdó per tot el mal que fem als altres.

#RESCATEVIVOTECNIA

(1) La Follette & Shanks (1997). Brute science: Dilemmas of animal experimentation. Nova York: Routledge; Shanks & Greek (2009). Animal models in light of evolution. Boca Raton: Universal Publishers