Soc nascuda a Garriguella el 30 de setembre del 1975, de família de viticultors arrelats al territori a l’Empordà. La meva infantesa va estar sempre lligada al món del vi, tot i que de joveneta la terra no m’estirava. El que em motivava era el món de les relacions públiques i sobretot les llengües estrangeres.

Sempre he viscut a l’Empordà, però els estudis de Turisme em van obrir fronteres i nous horitzons. Quan vaig acabar la diplomatura de Turisme a Girona, vaig decidir aprofundir en la llengua anglesa i vaig passar un any a Irlanda vivint amb una família que em van acollir com si fos una filla més. En contrapartida, jo col·laborava en les tasques domèstiques i cuidava les nenes, que eren tres, i al mateix temps gaudia de classes de llengua estrangera i aprenia d’una cultura diferent de la meva.

Durant aquest període no vaig viatjar en cap moment a casa, sinó que quan tenia temps lliure descobria el país o viatjava a països de proximitat. Volia viure un any lluny de casa, de la meva terra, per aprendre costums diferents dels meus.

Un cop de tornada, vaig aconseguir feina de temporada en un hotel d’Empuriabrava on la majoria dels hostes parlaven l’alemany, que era un idioma que no dominava gens. La meva percepció va ser, doncs, que necessitava aprendre aquesta llengua, que m’ajudaria a aconseguir una millor oportunitat laboral.

Així va ser com, acabada la temporada d’estiu, vaig emprendre un nou viatge cap a Àustria, entusiasmada i motivada a aprendre l’alemany. Vaig gaudir de classes intensives a la ciutat de Viena i al Tirol vaig treballar en un hotel wellness durant la temporada d’esquí. Va ser en aquesta estació d’esquí on vaig aprendre a esquiar, a fer snow i patinatge sobre gel.

De tornada a l’Empordà, una multinacional alemanya dedicada al món de la informàtica em va fitxar, en un pla d’expansió a la península. Viatjava com a secretària de direcció arreu d’Espanya i Argentina per traduir totes les relacions comercials amb empreses logístiques interessades en la implementació del magnífic programa informàtic que desenvolupàvem.

Amb 24 anys se’m va brindar l’oportunitat de dirigir un hotel de luxe a l’Empordà. Aquesta vegada la feina estava totalment vinculada als estudis cursats. No podia deixar passar el tren. Va ser una experiència molt enriquidora i emocionant, de nou un repte important.

I el temps, les circumstàncies i la vida van decidir que tornés a les meves arrels, al món de la vinya i el vi. I en aquest àmbit és on vaig conèixer el meu marit, l’Alfons Freixa, del qual em vaig enamorar bojament i amb qui comparteixo amor i feina.

Jo, filla única i ell, fill del celler, vam decidir casar-nos a Las Vegas fa quinze anys. Els meus pares no m’ho perdonaran mai, ja que em volien veure casada per l’església. Els vaig compensar el disgust amb el bateig del meu fill Bru. Aquell dia vam anar tots de cerimònia i vam quedar beneïts pel capellà-amic de la família.

Des de fa més de vint anys desenvolupo tasques d’exportació al celler Grup Oliveda, ubicat a Capmany, on elaborem vins i caves de qualitat. En aquest negoci del qual formo part aporto tot el meu saber, la meva experiència i idees.

Soc part de la família, gerent de l’àmbit del cava, el qual exportem a més de trenta països d’arreu del món.

Els viatges comercials són el que més m’agrada de la meva feina. Moltes vegades els considero aventures, on he conegut personatges ben particulars: màfia russa, traficants colombians, la Hello Kitty, el dissenyador de botes Panamà Jack, polítics, cònsols… Tots ells s’han begut un vi o un cava de casa. Una bona copa de vi sempre apropa les persones!

Produïm vins de vinyes centenàries, innovem en processos d’elaboració i som atrevits de mena en etiquetatge i plantacions. El meu marit i jo fem un tàndem equilibrat, amb un bon equip que ens dona suport. Organitzem festes de lluna plena a l’estiu (ara en standby per la Covid) i oferim visites enoromàntiques al celler i brunch a les vinyes.

Tot i ser un celler liderat per homes, les dones d’aquesta casa sempre hi hem tingut un paper fonamental. Discretament hem treballat, sense fer gaire soroll, però prenent les decisions importants i amb molta personalitat. Cadascuna de nosaltres, de les tres generacions que han passat pel celler, hem tingut un vi amb el nostre nom: Joana Rigau Ros, en honor a la iaia; Cava Gran Rigau Rosat brut nature vintage, un tribut a l’Anna Maria Oliveda (a l’etiqueta es parla del paper fonamental de les dones en aquest negoci), i Cava Batec brut gran reserva, amb el meu nom gravat a l’etiqueta.

Sense deixar mai de banda el sector turístic, he creat dos allotjaments, que destino a viatgers i clients: @calanina_emporda, a Garriguella, i @casadelermita, a Capmany. M’apassiona el món de la decoració i el disseny, reconvertir els espais i oferir hospitalitat i bona acollida al viatger.

Soc esportista de mena, he practicat voleibol durant deu anys. M’encanta la BTT i a l’estiu faig paddle al cap de Creus. També pesco amb canya i rosca, tot i que després he de regalar la pesca perquè la cuina no és per al que tinc més facilitat.

Tot aquest bagatge en el món del vi i el turisme ha servit per crear i desenvolupar un nou projecte paral·lel, anomenat Celler Massís de l’Albera, una petita obra d’art en vins d’alta expressió vinculats al territori, en què hem aplicat tot el nostre savoir faire i del qual se’n sentirà a parlar. Next step, el nou celler que els acollirà.