Eva Olivares, de comunicadora a youtuber

Segurament la faceta més coneguda de l ’Eva Olivares és el seu canal de YouTube, Eva Cuinera, malgrat no ser professional d ’aquest mitjà. Aquesta gironina de 32 anys està vinculada al món de la comunicació, té la seva pròpia empresa, és vicepresidenta del Club de Màrqueting de Girona i un dia a la setmana es dedica en cos i ànima al seu hobby, que és cuinar, ensenyant com ho fa de la manera més fàcil i entenedora possible. Els seus vídeos, alguns vistos per més de 20.000 persones, mostren l’Eva tal com és, malgrat que pel fet d’arribar a més gent els fa en castellà.

Ets la imatge d’una multinacional alemanya de cassoles i estris de cuina, encara que la teva professió és la de comunicadora.

Exactament! Jo del que menjo és justament de la meva empresa, Eo Comunicació, un gabinet de comunicació per a empreses. Tinc tot tipus de clients, tot i que des d’aquest últim any la meva faceta de videobloguera, amb la marca @evacuinera, m’ha dut a portar clients més de la branca de la gastronomia, com és el cas de la Rocook, l’aparell de baixa temperatura d’El Celler de Can Roca. Però, de fet, no estic fent res més que seguir el que m’agrada, sigui més de cara al meu hobby, com és el meu videoblog de receptes , o en l’àmbit professional, amb la meva empresa, i que no és res més que comunicar!

Vas estudiar Comunicació a Girona?

Vaig estudiar Comunicació i Relacions Públiques a la Universitat de Girona, i després de fer pràctiques a diferents empreses, vaig estar durant uns anys treballant al gabinet de comunicació de l’empresa Abertis, una gran multinacional per fer-hi carrera tota la vida. Però el meu cos no em demanava estancar-me en una gran multinacional , i malgrat que tothom em deia que m’equivocava, vaig decidir deixar Abertis i muntar la meva pròpia empresa de comunicació. I t’haig de dir que des del primer dia que vaig deixar la multinacional fins a l dia d’avui no he parat mai, un client me n’ha portat un altre i així fins avui en dia . Ara fa 7 anys que vaig crear la meva empresa, Eo Comunicació.

Però la branca que et dóna popularitat és el teu canal de receptes de YouTube. D’on et ve l’afició per la cuina?

És una afició que tinc molt interioritzada des de ben petita. El meu pare ha estat el gran culpable que cuini, expliqui i elabori receptes. Al meu pare li hauria agradat ser cuiner i tot i que professionalment no s’hi dedica, sempre ha cuinat, i molt bé, a casa. I això vulguis o no et marca i t’educa. Jo, de fet, he viscut des de petita el fet de veure cuinar a casa i el mateix faig amb els meus fills. Fer una massa de pizza a casa o un pastís et porta 30 minuts i a mé s és bo i t’ho passes bé, trenques moltes barreres i et trobes com li passa al meu fill de 4 anys, que si tasta una brioixeria industrial et diu que allò no és gaire bo. Ja li has educat el paladar!

No has passat per l’Escola d’Hostaleria?

Malgrat que he fet algun taller de cuina, no he estudiat hostaleria. Sempre dic a les meves amigues que quan em jubili m’agradaria estudiar hostaleria. De moment és la meva afició, sóc autodidacta, miro receptes i programes de televisió, i vaig fent una cuina apta per a tothom des del meu blog.

Un blog que comences per pura afició…

Vaig començar a penjar receptes al meu blog d’Eva Cuinera perquè estava farta de donar les receptes de plats meus a les meves amigues. Vaig pensar de crear un espai on tothom que volgués veiés els meus plats. Però mai amb la intenció que la gent desconeguda ho llegís, sinó pensant exclusivament en els meus. Veus que va agradant, que la gent, desconeguda, interactua amb tu, i això em dóna ales per continuar penjant receptes. El meu blog era un pas a pas amb fotos, per tal que qui ho llegís no es perdés en cap moment. No hi ha cosa que més odiï que un llibre de receptes sense fotos, perquè no saps si vas bé o si et perds en algun moment. I parlant amb un company de feina, Xevi Sañé, que volia fer alguna cosa en vídeo centrat en YouTube, per saber com funcionava, vam crear el canal Eva Cuinera el 2015. Ell és qui grava i edita i jo qui dono la cara.

Estem dins la moda dels youtubers que creen marques i canals amb milers de seguidors… Però són pocs els que arriben a ser unes estrelles de YouTube.

Els inicis, com sempre passa, van ser durs, amb poques visualitzacions, fent una travessa pel desert fins que un bon dia, no saps ben bé perquè, un vídeo nostre arriba a les 5.000 visualitzacions i a partir d’aquí tot es multiplica. YouTube promociona els teus vídeos, es visualitzen molt vídeos anteriors i ja comencen a ser, no virals, però sí vistos per molta gent.

Enregistrar un vídeo no és el mateix que escriure en un blog.

El vídeo porta més feina… Pensa que nosaltres pengem vídeos cada setmana i tenim un dia de gravació setmanal, el divendres. Peti qui peti. Fins i tot durant l’embaràs del meu segon fill vaig haver d’estar ingressada per unes complicacions i continuàvem gravant vídeos des de l’hospital. Hi ha feina i hi ha d’haver constància i treball al darrere. I justament YouTube el que premia és la constància, que tu afegeixis continguts cada setmana i és la vara de mesurar perquè després et promocioni. La promoció de YouTube és justament que els teus vídeos són els que estan els primers de la llista de les seves recomanacions, i això fa augmentar el nombre de visites. Ens retroalimentem.

Per tant estàs començant a professionalitzar el teu canal de YouTube?

Professionalitzar en el sentit de dedicació, sí. Pel que als diners, a tenir guanys, no tant. Sóc ambaixadora per a Espanya de Fissler, aquesta multinacional alemanya de cassoles, però els meus vídeos de moment no estan patrocinats per cap gran marca. Faig el que vull fer, sí que és cert que ho faig en castellà per què et permet arribar a més gent, però no penso, ni crec que aconsegueixi, viure del meu canal de vídeos.

El patrocini d’una gran marca pot arribar a desvirtuar la imatge del blog? És a dir, l’èxit teu és perquè fas el que vols i recomanes allò que a tu et va bé? Potser la vinguda d’un patrocinador et farà fer coses que ni vols fer ni t’agraden. La prostitució del bloguer…