El Comitè Olímpic del Canadà va integrar al seu equip una gironina, graduada en Fisioteràpia per l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport a Catalunya (EUSES), als Jocs Olímpics de Tòquio, que es van dur a terme el passat mes d’agost a la capital japonesa. Es tracta de Goretti Font, que està treballant integrada a l’equip del Canadà ciclisme en ruta, tant masculí com femení, i dona suport també a l’equip de bicicleta tot terreny.

Goretti sempre ha estat vinculada al ciclisme, treballant amb equips i portant la preparació d’alguns ciclistes en el seu gabinet mèdic. És directora del Gabinet Mèdic Girona (GMG), un centre de salut especialitzat en traumatologia, fisioteràpia i recuperació de Girona.

Des del 2019 ets la propietària del Gabinet Mèdic Girona?

Així és! Jo des de fa molts anys col·laboro amb l’esport. Havia treballat a l’Institut d’Esports Australià i també amb diferents equips professionals de ciclisme, i abans amb la selecció d’hoquei gel espanyola. I tot i que podia haver continuat, volia una mica d’estabilitat professional perquè normalment són contractes que duren una temporada i que any rere any s’han de renovar. Vaig entrar al Gabinet justament per aquest motiu i després d’un temps vaig acabar sent-ne la propietària.

Sempre has estat vinculada a l’esport?

Vaig començar amb fisioteràpia esportiva i com que havia treballat molt amb dones esportistes em vaig especialitzar en sòl pelvià i en problemes ginecològics relacionats amb la fisioteràpia. Jo havia competit en ciclisme i quan vaig venir a Girona fa deu anys vaig conèixer la meva parella, que és director d’un equip professional de ciclisme. Aleshores em vaig adonar que no hi havia fisioterapeutes que treballessin aquest esport. I m’hi vaig introduir i vaig començar amb molts professionals. Perquè no oblidem que a Girona hi entrenen molts ciclistes professionals d’elit i molts d’ells hi viuen, i això em va donar els contactes. Però també he treballat amb triatletes, corredors, etc. Amb diferents esports.

I això et va portar a treballar amb la selecció australiana de ciclisme…

Sí, durant dos anys i mig vaig estar col·laborant amb Austràlia, perquè tenen una base esportiva a Itàlia quan venen a Europa, per participar en qualsevol esport. I tot i que jo m’ocupava de l’equip de ciclisme, col·laborava en altres disciplines en contacte amb la resta de fisioterapeutes de l’equip australià. Això implicava fer molts viatges. Llavors, com que vaig decidir ser mare, vaig optar per apartar-me i centrar-me en el Gabinet a Girona i en els esportistes que porto.

I com t’arriba l’oferta de participar en les Olimpíades de Tòquio com a fisioterapeuta de l’equip canadenc?

Una de les ciclistes que porto és canadenca i està establerta a Girona, i va ser ella que em va proposar participar en les Olimpíades de Tòquio amb l’equip canadenc pel fet que ella tenia preferència per portar una fisioterapeuta de confiança. I després de parlar-ho a casa vaig acceptar perquè realment era una oportunitat única, i per al currículum és brutal. Però el més curiós del cas és que quasi al mateix moment vaig rebre una altra oferta d’una altra corredora professional que porto i que també viu a Girona per anar amb la selecció de Polònia! Casualitats de la vida. Al final els vaig dir que me n’aniria amb la primera selecció que m’enviés una proposta en ferm. I així me’n vaig anar amb el Canadà.

Com vas viure l’experiència de participar en uns jocs olímpics?

Espectacular! Tot i això, diferents esportistes que havien participat en altres jocs olímpics em van dir que els de Tòquio eren descafeïnats per tot el tema de Covid, amb moltes restriccions de mobilitat, amb proves PCR cada dia, sense poder sortir de l’hotel durant els dinou dies que duren els jocs, sense contacte amb la gent local… Tot plegat afecta per fer la teva feina amb normalitat tant als esportistes com a tot el personal tècnic. Però, malgrat tot, l’experiència va ser molt enriquidora i molt emocionant. A l’equip olímpic de ciclisme érem dues fisioterapeutes que portàvem tot l’equip, en total sis corredors.

Pocs països tenen membres de la seva selecció que no siguin nacionals del país. El repte devia ser gran…

Un repte gegant, ja t’ho pots imaginar. I que un país gran com el Canadà, amb molt bons corredors a les seves files, confiï en tu fa que la responsabilitat sigui enorme. Crec que he complert les expectatives perquè ara al mes de setembre m’han proposat tornar de fisioterapeuta amb l’equip canadenc al mundial de ciclisme que es fa a Bèlgica. Al final, a banda de ser fisioterapeuta et converteixes en l’assistent personal dels corredors, perquè els ajudes que no els falti res. Com et deia, una experiència única!