Un dels negocis més complicats de gestionar és el de la restauració. I tot i que és cert que cada any a tot el país les obertures són constants, no deixa de ser cert també que són molts els que tanquen. Sobreviure un, cinc o deu anys amb els vaivens del temps i els canvis socials, culturals, econòmics o simplement de modes és un èxit considerable. Però el que és digne d’ovació és trobar-se amb l’establiment que ens ocupa, l’hostal La Llagosta, a Llafranc, amb més de setanta-cinc anys de vida (!!) i gaudint d’una molt bona salut.

La història comença el 1946, quan Josep Pla, que no té res a veure amb la família del periodista i escriptor palafrugellenc, i la seva mare, Carme Arbonès, van convertir el salí familiar situat al començament del passeig de Llafranc en una casa d’hostes on també venien les anxoves que salaven, i les oferien amb pa amb tomàquet, entre altres especialitats. El 1955, Maria Rosa Tarragó es va casar amb Josep Pla i va començar a treballar també al negoci, al qual va donar un impuls i va convertir en un hostal i restaurant referent del turisme familiar que arribava a Llafranc aquells primers anys del boom turístic. Després de la mort del seu marit, Maria Rosa Tarragó va passar a ser la responsable de l’hostal, del qual va agafar el timó en solitari. Vivia al mateix establiment i s’ocupava tant de la recepció com de la direcció de la cuina i del servei. L’any 2005 Maria Rosa Tarragó es va jubilar i va cedir la direcció de l’hostal a Montserrat Sais, que hi va anar incorporant els seus fills: Alícia i Àlex Teixidor, la primera a la cuina i el segon a la sala. L’hostal La Llagosta, per tant, continua amb l’esperit fundacional de negoci familiar i amb una extraordinària salut, com vaig poder comprovar quan un simple dijous del mes de febrer l’establiment estava ple i remuntant taules. Tot un èxit!

Alícia Teixidor, que actua des de fa ja uns quants anys com a xef del restaurant, sap que ningú no regala res, que la clientela s’ha de cuidar i que allò de viure de renda ja ha passat a la història. I tot i que mai no s’ha plantejat canviar el tipus de cuina, tradicional i marinera, que sempre s’ha elaborat aquí, sí que és cert que cada vegada més la xef apunta cap al producte de qualitat i sobretot de temporada, amb delicioses combinacions, amb coccions perfectes i sobretot sent honesta. I tot amanit amb una excel·lent relació qualitat-preu. Què més es pot demanar?

Sobta trobar-nos amb una carta molt llarga, motivada, segons em diu, per la impossibilitat de treure diferents plats que els clients continuen demanant i donant via lliure també a la incorporació de noves elaboracions de la xef. En plena temporada de garoines, i més estant a Llafranc, és obligatori demanar-ne una dotzena i gaudir, a la terrassa davant de la platja, d’un dels productes més extraordinaris que dona la Costa Brava. Però no s’han de perdre de vista alguns plats que tenen a l’apartat de suggeriments i que són d’estricta temporada, com van ser uns calamarsets, petits i deliciosos, acompanyats d’ou ferrat i tòfona, un plat de gaudiment total; quan la temporada i (també) el preu ho permeten, canvia els calamarsets per llagosta o llamàntol de la costa i, segons em confessa, va ser un èxit l’estiu passat. Estem en temporada i cal tastar també els seus cors de carxofes suaument fregides i acompanyades amb pernil, i també els magnífics —per tractament, cocció i sabor— primers pèsols, ofegats i acompanyats d’una bona escalopa de foie-gras i tòfona. Mare de Déu!

Un dels clàssics de La Llagosta continuen sent els seus arrossos: en tenen fins a deu varietats, entre secs i caldosos. I una de les seves especialitats és l’arròs caldós amb cabra de mar, fosc, potent, extremadament gustós i al punt grenyal que manen els cànons. Llarga vida a la tradició ben feta i al producte de qualitat!

Un servei a la sala agradable i ràpid comandat per Àlex Teixidor, que alhora és el responsable de la carta de vins i que guia, recomana i explica a la clientela tots i cadascun dels plats de la carta, com el fet, no sempre habitual, que tota la carta de postres és feta a casa amb plats memorables, com el secret de pastís de formatge, el coulant de xocolata 100 % o la Tatin de poma.

En definitiva, tradició ben elaborada, bon producte ben tractat, bon gust i un servei familiar i ràpid són les senyes identitàries de l’hostal La Llagosta, un clàssic a Llafranc al qual li espera una, encara més, llarga vida.

Felicitats!

www.hostallallagosta.com