Dra. Julissa Herrera, metgessa anestesiòloga

Sabies que existeix una especialitat dedicada exclusivament al tractament del dolor?

La resposta probablement és “no”. Potser el dolor és un desconegut en les nostres vides? Desafortunadament, no ho és: hi ha dolor de diversa índole, com el dolor físic o orgànic (somàtic, neuropàtic, oncològic) o bé el dolor psicogen, que pot ser agut o crònic i produeix una sèrie de dificultats en la nostra vida diària, i en la salut mental pot arribar a causar depressió.

Malgrat tot això, és poc coneguda l’existència de la Unitat per a Tractament del Dolor, la qual és una branca de l’Anestesiologia, que realitza un enfocament global del dolor (quasi com a entitat pròpia) i intenta millorar-lo o alleujar-lo. He de reconèixer que poder contribuir d’alguna manera a manejar-lo o a tractar-lo crea un sentiment de satisfacció personal, igual que quan no s’aconsegueix l’objectiu genera cert punt d’impotència.

El meu nom és Julissa Herrera. Soc nascuda a Lima, Perú, en el si d’una família de classe mitjana treballadora, on se’m va inculcar que estudiar i treballar de manera constant i ordenada era la clau per a la vida; no sols eren paraules, sinó aprenentatge constant amb l’exemple dels meus pares. Encara ara sent adulta puc confirmar la vigència de les seves opinions. Per això sento un profund agraïment als meus pares i les meves germanes, per l’afecte i el suport incondicional en totes les meves decisions i projectes. És amb les meves germanes al Perú amb qui actualment tinc un projecte molt noble de moda ecosostenible a base de suro. La nostra emprenedoria es diu Corkpell (‘pell de suro’).
‘
Des de la infància em vaig acostumar al treball, a persistir fins a aconseguir la meta i a competir amb mi mateixa, cosa que a vegades m’ha portat a ser la pesada de la família, segons les meves germanes, que eren víctimes d’això, suposo. M’agradaria destacar un tret familiar: el sentit de l’humor. Sempre el tenim present encara en els pitjors moments, i ens ajuda a superar qualsevol dificultat.

Recordo molt la meva mare, una dona maca, senzilla, activa, intel·ligent i molt graciosa. Lamentablement, va morir als 45 anys a causa de càncer, el qual li va ocasionar dolor en els ossos (dolor oncològic). La seva absència va generar un gran buit personal i familiar. Va ser ella qui va buscar la universitat on vaig estudiar Medicina Humana, la Universitat Ricardo Palma a Lima; fins ara encara recordo l’hora i mitja de camí d’anada i de tornada a casa durant sis anys, però va valer molt la pena, l’esforç.

Als 20 anys, estant ja en la facultat i casada amb José Luis, vaig experimentar una de les majors alegries en la meva vida: el naixement del meu fill Alejandro. Desafortunadament, aleshores també vaig experimentar dolor intens, en aquest cas dolor postoperatori d’una cesària, el qual va ser tractat de manera insuficient, i això em va portar a ser dependent d’uns altres per a la meva cura personal i la del meu bebè durant un temps. En aquesta època era estudiant i em preguntava si devia existir algun tipus de tractament per a aquest dolor, o com és possible el fet de patir tant de dolor després d’una operació; i vaig recordar la meva mare amb el seu dolor d’ossos a causa del càncer. Suposo que això em va sensibilitzar de manera important per dedicar-me actualment al tractament d’aquest i a identificar-me amb les persones que sofreixen dolor.

Les escasses oportunitats laborals al meu país d’origen van ser un factor decisiu perquè el meu marit i jo penséssim a sortir a l’estranger. Al cap i a la fi tots dos teníem les eines per poder treballar: el meu marit és cirurgià ortopedista (traumatòleg) i jo en aquell moment havia acabat la carrera de Medicina Humana. Haig de dir que ell va conèixer Barcelona i Girona fa gairebé vint anys i va entaular una amistat amb el seu actual soci i amic, Pepe Centenera, vincle que amb els anys s’ha solidificat. A ell i a la seva esposa, l’Anna, així com al Dr. Gerardo Murga, els devem i agraïm la nostra arribada, estada i adaptació a Girona, la nostra nova llar.

Fa onze anys va completar la nostra família la Daniela, la meva segona filla, nascuda a la ciutat, qui a més està molt orgullosa de ser gironina. Tota la família estem molt contents de ser part d’aquesta ciutat, la qual considerem la nostra llar, on hem estat ben acollits, on tenim amics que són com la família i on se’ns ha valorat com a professionals.

Visc a Girona des de fa dotze anys i puc donar per veritable la frase de “Girona m’enamora!”, però això no vol dir que no calgui un procés d’adaptació a la ciutat, la seva gent, els seus costums, nou idioma. És un xoc cultural en tota regla. Puc dir “repte superat”, la qual cosa no hauria estat possible sense el pilar fonamental en la meva vida: la meva família. El meu espòs, José Luis, i els meus fills, Alejandro i Daniela, són els qui m’encoratgen en cada pas que dono, i jo a ells. Només puc dir-vos: “Gràcies per ser-hi sempre. Us adoro!”

Em vaig formar en l’especialitat d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor a l’Hospital Josep Trueta, on actualment treballo, i el considero un lloc d’aprenentatge constant tant acadèmicament com socialment; és un món peculiar. La frase “anar com anell al dit” descriu molt bé el que vaig sentir en descobrir l’anestesiologia, i més encara en saber que el tractament del dolor era part d’aquesta especialitat. Amb això vaig tenir clar com respondria a la pregunta d’anys enrere de si potser existia algun tipus de tractament per al dolor, o com era possible patir tant de dolor després d’una operació. Una vegada més, em vaig posar a la feina i vaig decidir formar-me al màxim en aquesta àrea, per la qual cosa vaig fer el màster en Estudi i Tractament del Dolor durant dos anys, mentre feia la residència mèdica, de manera que podia aprofundir i conèixer les diverses maneres de treballar en les unitats del dolor d’Espanya. També vaig obtenir el diploma europeu en Anestesiologia per la Societat Europea d’aquesta especialitat; actualment estic elaborant un treball de recerca per a la futura tesi doctoral i faig docència de Dolor Postoperatori a la Societat Catalana d’Anestesiologia. Com que m’interessa tant aquest camp, em mantinc en constant formació nacional i internacional, ja no sols com a part d’un aprenentatge, sinó com un acte de responsabilitat i respecte als meus pacients, per intentar donar-los sempre el millor.

Fa uns anys se’m va presentar també l’oportunitat de començar la meva pròpia consulta dedicada al tractament del dolor, a la Clínica Bofill, i em vaig iniciar al Centre Bofill Migdia, on, a través dels coneixements i les opcions terapèutiques per al dolor, també s’intenta millorar la qualitat de vida dels pacients. Només puc dir que la meva feina, per dir-ho així, és en realitat la meva gran passió.

La consulta de Tractament del Dolor s’enfoca globalment al dolor, en els àmbits orgànic (físic), psicològic (emocional), familiar i comunitari, amb un abordatge multidisciplinari. Afortunadament, la medicina del dolor ha anat evolucionant gràcies als diversos avanços tecnològics, com és el cas de l’ecografia, la qual permet realitzar tècniques intervencionistes evitant la radiació al pacient i el personal sanitari. A més, permet accedir a pràcticament totes les zones corporals, inclosa l’estructura òssia de la columna, cosa que era impensable uns anys enrere. També s’utilitzen raigs X en els procediments en què aquests ofereixin major qualitat dimatge, la qual cosa garanteix la seguretat del procediment.

La malaltia més consultada és la lumbàlgia, per a la qual, i segons el seu origen, s’ofereixen tractaments com ara les infiltracions epidurals, bloquejos facetaris, bloquejos musculars profunds ecoguiats, etc., els quals també s’apliquen per a la totalitat de la columna (cervical, dorsal, sacre). També s’ofereixen diverses opcions terapèutiques per al dolor facial, muscular o articular de diversa índole i de zones del cos que hagin estat prèviament tractades i en què, desafortunadament, el dolor persisteix.

Tots els tractaments es complementen, si és necessari, amb fisioteràpia, suport farmacològic i suport psicològic. En realitat, el tractament del dolor, com he dit, és multidisciplinari i cada baula aporta a l’objectiu final el fet de millorar o alleujar el dolor del pacient i, per tant, de millorar la seva qualitat de vida.

Una altra consigna que porto en la meva pràctica diària és informar el pacient sobre la seva patologia, com es produeix aquesta, les opcions de tractament i les possibilitats reals del pronòstic. Considero que el pacient té el dret a saber-ho i conèixer-ho tot respecte a la seva patologia i així poder decidir què desitja fer. És un dret fonamental com a ésser humà; el que faig simplement quan veig que una persona entra a la meva consulta és intentar posar-me a la seva pell i tractar-la com m’agradaria que em tractessin a mi.

Metgessa anestesiòloga especialista en Tractament del Dolor

Clínica Bofill Girona – Figueres

Unitat de Tractament del Dolor, Hospital Universitari Josep Trueta