El passat 14 de desembre a València es va presentar la Guia Michelin 2022 a la seva gala anual, una guia que com sempre va aixecar una gran expectació per ser la publicació gastronòmica amb més prestigi i més mediàtica de les que es fan al territori espanyol, però que últimament provoca més decepcions que alegries pel que fa sobretot al territori català. Sorprèn que els inspectors que avaluen i premien les estrelles hagin decidit que aquest any cap restaurant nou aconsegueixi el preuat guardó, i més si tenim en compte les baixes produïdes per tancaments a Girona (Ca l’Arpa i Atempo) i a Barcelona, sobretot amb el tancament dels restaurants d’Albert Adrià a la capital catalana.

Potser han fet menys visites aquest any pel tancament de l’hostaleria produïda per la pandèmia als restaurants catalans? O, per contra, voluntàriament han volgut visitar més restaurants de fora de Catalunya per tal d’anivellar les estrelles Michelin per tot el territori espanyol? Malgrat que la Guia Michelin mai comenta les actuacions i els criteris dels seus inspectors, tot sembla indicar que, com ha estat passant els últims anys, es vol aplicar una mena de LOAPA gastronòmica dins una guia, no ho oblidem, privada i que té tot el dret de fer el que més li plagui en la seva publicació.

La realitat és que cap nova estrella nova arriba a Catalunya, amb baixes per tancament, i a alguna increïblement se li treu, com ha estat el cas de la casa de la família Casellas a Llafranc, on injustament (injust perquè no han deixat de fer el que han estat fent al llarg de tots aquests anys amb estrella) se li ha retirat el seu guardó. Catalunya, per la Guia Michelin, és equiparada, gastronòmicament parlant, amb la província de, per exemple, Ciudad Real, que obté una nova estrella que ha anat a parar a l’Atempo de Jordi Cruz, ara traslladat a Barcelona.

Sorprèn, i molt, que tot un referent mundial com és El Celler de Can Roca, que revalida la seva màxima distinció de 3 estrelles, no n’aconsegueixi una nova al seu nou restaurant Mas Marroch, on justament recreen plats d’El Celler de Can Roca amb la màxima qualitat tant a cuina com a sala. O que restaurants de molt alt nivell, com Miramar o Ca l’Enric, revalidin els seus guardons quan mereixerien molt més; o que restaurants com Divinum no aconsegueixin la seva estrella tan merescuda. I ja no parlem de Disfrutar de Barcelona, dels ex d’El Bulli Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, on no assoleixen la tercera, o que la grandiosa cuina de Jordi Vilà a Alkimia no tingui el reconeixement que es mereix. Es vol desterrar de tot el que va representar El Bulli de la gastronomia espanyola?

No obstant això, cal assenyalar que aquesta crònica no s’ha de llegir com una crítica als nous restaurants que han aconseguit guardons pel territori espanyol, segurament ben merescuts. Però seguint els seus mateixos criteris, aquí se la mereixerien diferents restaurants més.

El codi postal és més important que la qualitat culinària dels restaurants a l’hora d’aparèixer a la Guia Michelin? Sigui com sigui, el cert és que encara avui dia Catalunya representa, per la Guia Michelin un dels grans territoris gastronòmics de tota la península Ibèrica amb fins a tretze restaurants premiats en diferents categories a les comarques de Girona, que són els següents:

El Celler de Can Roca (Girona) 3*

Miramar (Llançà) 2 *

Les Cols (Olot) 2*

Bo·tic (Corçà) 2*

Castell Peralada Restaurant (Peralada) 1*

Massana (Girona) 1*

Fonda Xesc (Gombrèn) 1*

Ca l’Enric (la Vall de Bianya) 1*

Empòrium (Castelló d’Empúries) 1*

L’Aliança (Anglès) 1*

La Cuina de Can Simon (Tossa de Mar) 1*

Els Tinars (Llagostera) 1*

Les Magnòlies (Arbúcies) 1*