Primer van ser les classes de Filosofia Oriental a la Universitat Autònoma de Barcelona, que impartia Lluís Racionero i a les quals jo assistia d’oient mentre cursava la llicenciatura de Filologia Clàssica durant els anys 1972-1974. Ens va recomanar que llegíssim Siddhartha, de Hermann Hesse.

Aquell mateix bienni, un d’aquells dies que eren a la botiga dels meus pares, perquè devien necessitar uns pantalons o unes camises, Mercè Rodoreda i Carme Manrubia em van preguntar si coneixia Hermann Hesse. Tota cofoia, vaig poder respondre que havia llegit Siddhartha. Em van dir que allò no era res, al costat de Demian, una novel·la que em van recomanar vivament perquè, deien, em canviaria la vida.

Anys més tard, vam comprar a Carme Manrubia la casa El Senyal Vell, on vivien les dues amigues, quan vam tenir aquella conversa. Manrubia em va explicar aleshores que ella i Rodoreda van posar El Senyal a la casa, pel senyal que portava al front Max Demian, el protagonista de la novel·la de Hesse.

A la novel·la Quanta, quanta guerra…, que Mercè Rodoreda va escriure íntegrament a la que va ser casa nostra durant trenta anys, el protagonista, Adrià, neix amb un senyal al front, com Caïm. Com Max Demian. Com la casa. Són els elegits per accedir al món del coneixement i, així, a la llibertat. L’homenatge a Hesse és ben palès a la darrera obra rodorediana. Ho he deixat  escrit en diferents llocs.

Vam passar uns quants estius a Suïssa, del 2004 al 2009, a Sils-Maria, a la Vall de l’Engadina. Hermann Hesse hi va fer estada, entre 1949 i 1961. El llac i les muntanyes de Sils-Maria van somoure l’escriptor, com a Nietzsche, com a Proust, com a Mann, com a molts altres que hi van sojornar.

El meu col·lega Bertrand Lévy, professor de la Universitat de Ginebra, va dedicar la seva tesi doctoral a Hermann Hesse. Lévy va formar part del meu equip de recerca sobre patrimoni literari a la Universitat de Girona. Junts hem resseguit la Ginebra de Mercè Rodoreda i d’Aurora Bertrana.

La frase que Hesse va escriure sobre Sils-Maria: “probablement el més bell paisatge que ha actuat dins meu”, me la faig meva. I la faig extensiva a Romanyà.

Mercè Rodoreda va copiar al manuscrit “El soldat i les roses”, que es conserva a l’Arxiu de l’IEC, aquesta citació del Demian de Hermann Hesse. La vaig incloure a l’itinerari literari Rodoreda Romanyà, que la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages va publicar l’any 2008.

“I si el món exterior desaparegués, qualsevol de nosaltres seria capaç de reconstruir-lo, perquè les muntanyes i els rius, els arbres i les fulles, les arrels i les flors, tot el que ha creat la naturalesa, està ja prefigurat en nosaltres: prové de l’ànima, l’essència de la qual és eterna i escapa al nostre coneixement, però que se’ns fa potent com a força amorosa i creadora.”

El 10 d’octubre fa cent quinze anys del naixement de Mercè Rodoreda.