La realitat que no ens diuen!
Ha arribat el mes d’agost i som en plena estuba estival. Caloreta i vacances. Calitja i sufocació. I no només per la temperatura de l’època estival, sinó pels esdeveniments polítics i socials del mes.
En general, els estius solen ser tranquils pel que fa a les notícies. Els mitjans de comunicació es dediquen a cercar les curiositats i les singularitats que emergeixen de l’ensopiment de l’estiu, però, aquest any, ha estat diferent. Des de l’inici de l’estiu, hem passat dues campanyes electorals, les municipals, el 28 de maig, i les generals, el proppassat 23 de juliol.
Els inputs de campanya dels migdies i els actes dels vespres han aconseguit omplir l’agenda mediàtica i, així, trobar-nos amb un estiu en què les xarxes socials han continuat amb la mateixa energia i la mateixa potencialitat que durant la resta de l’any.
Però, malgrat l’interès a destacar noves, pel fet que hi ha hagut una campanya d’eleccions també ens hem quedat sense saber algunes dades. Per exemple, el govern espanyol preveia publicar, el 30 de maig, les dades de la despesa efectuada efectivament a cada territori, però ha difós tota mena de documents excepte aquest.
L’Estat havia promès inversions per valor de més de 2.200 milions a Catalunya aquest any, i l’informe d’execució territorialitzada de les inversions estava previst que es publiqués el 30 de maig passat.
A hores d’ara, encara no s’han publicat, i sembla que el govern espanyol va decidir ajornar la publicació de les dades sine die, malgrat que podem observar que l’any 2022 es va publicar el 30 de maig, i el 2021, el 28 de maig.
Què ens fa pensar això? Doncs que segurament les dades no devien ser gaire favorables per als catalans i les catalanes i que preveien que això podia afectar els vots i, per tant, els resultats electorals.
El que sí que sabem és que cap govern estatal ha revertit la situació del dèficit d’inversions que necessitem, que ens cal, i que ens mereixem.
De fet, des del 2008, amb el que alguns anomenen el govern més progressista de la història (PSOE-Podemos), l’Estat ha invertit més a Madrid que a Catalunya (3266 M€ versus 5.547 M€). Ha deixat d’executar 2.738 M€ pressupostats a Catalunya i només n’ha executat el 57%, mentre que a Madrid ho ha fet en el 123%.
Aquest any passat es va obligar l’Estat, gràcies als vots de les forces independentistes al Congrés, a acceptar l’encomana de gestió, és a dir, que sigui la Generalitat qui executi les infraestructures que pertocarien a l’Estat com a correcció dels greuges que patim. Però caldrà estar molt més amatents a això en aquest pròxim cicle de legislatura, que s’inicia aquest 17 d’agost de 2023.
Així són, també, les realitats que no ens diuen… I anem fent pegots, però no un arranjament general per tenir el mosaic complet, com a catalans i catalanes que contribuïm a les arques públiques de l’Estat. Catalunya va aportar a l’Estat el 19,6% dels seus ingressos totals, mentre que només va rebre el 13,4% de les despeses efectuades al conjunt de l’Estat.
Així que ens retornen molts menys diners per implementar polítiques pròpies, i això podria ser sempre, governi qui governi, si no tenim prou força per reivindicar-nos com a país en un estat que hauria de passar de reconèixer nacionalitats a ser plurinacional de fets i testimoniatges, o bé en un país —Catalunya— que aconsegueixi esdevenir un estat propi, si així ho decidís la conciutadania.
