La sueca Camilla Läckberg, com dirien els adolescents, ho està petant fort. És la reconeguda autora de la sèrie Els crims de Fjällbacka, de la qual se n’han venut més de vint-i-vuit milions d’exemplars en tot el món. Amb Ales de plata, la seva darrera novel·la, fa una nova incursió en el gènere del suspens psicològic que ja va tastar amb Una gàbia d’or, totes dues protagonitzades per la Faye, una dona que passa de víctima d’un marit maltractador a una empoderada feminista de tres parells. Perquè els llibres de Camilla Läckberg parlen, per davant de tot, de dones que recuperen el poder. Sovint se centra en la venjança com a motor i eix vertebrador de la vida de les seves protagonistes, les quals, en un moment donat, decideixen canviar el curs de les seves vides reforçades per la sororitat establerta amb altres dones.

Les històries i els personatges de Camilla Läckberg parteixen de situacions que veu i de persones que es creuen pel camí. Les històries de les dones dels seus llibres fascinants no són mera ficció. L’escriptora afirma que si les dones tinguéssim l’autoestima que tenen els homes, tot seria diferent. Per això ha creat el personatge inoblidable de la Faye, una dona d’uns trenta i pocs que fa el que fan els homes, que trenca les normes sobre el que se suposa que poden fer els homes i el que poden fer les dones, normes que estan a tot arreu. Ella no actua segons aquests estàndards resclosits dels rols de gènere. Ella no hauria d’escandalitzar cap lector. I, si passa, només cal que el lector imbècil faci l’experiment de canviar la Faye per un home. Llavors no s’escandalitzaria, oi? Quina merda de món.

La lluita de Camilla Läckberg per la igualtat real implica que hem de tenir les mateixes possibilitats d’estimar i d’odiar, el mateix dret de ser complexos i de tenir moltes facetes. L’autora no pretén dir a les dones que optin per la venjança, perquè per a ella aquest concepte és pretesament simbòlic. Per Läckberg es tracta que les dones recuperem el mànec de la paella, un poder que sovint regalem als homes i que ells accepten encantats de la vida. És més senzill que les dones comencem a canviar la manera de comportar-nos en comptes d’assenyalar als homes el que han de canviar ells. A més, si les dones canviem la nostra manera d’actuar, els homes també es veuran obligats a canviar. Sigui com sigui, la Läckberg és, i perdoneu l’expressió, la puta mestressa de la novel·la negra.