La Salinera (Palamós)

Fa 15 anys i amb la valentia que només dona la joventut, Josep Alsina i Montse Riera van decidir agafar les regnes d’un restaurant a la zona més prestigiosa, gastronòmicament parlant, de Palamós. L’antiga propietària se’l volia traspassar per jubilació i allà estaven dos joves que amb 25 i 24 anys, respectivament, només tenien ganes de menjar-se el món. “Ens hi anava la nostra vida i vam abocar tots els esforços materials, humans i econòmics per reformar-lo.” D’això se’n diu coratge i confiança amb ells mateixos.

S’havien conegut treballant a l’emblemàtic i veí restaurant La Gamba, malgrat que en Josep treballa a la cuina des dels 14 anys al negoci familiar dels seus cosins a El Rostell, a Begur. Ha passat per diferents restaurants formant-se a les seves cuines i, tot i l’experiència adquirida, Josep Alsina es considera un cuiner autodidacte. Van obrir La Salinera l’any 2006 i li van posar aquest nom perquè abans de l’anterior restaurant hi havia, en el mateix edifici, un negoci centenari de conserves d’anxoves. L’aventura tot just acabava de començar!

Des de sempre han treballat amb una mateixa línia, una cuina tradicional empordanesa amb una bona planxa, coccions precises, bon producte de la llotja de Palamós, que la tenen a poc menys de 2 minuts a peu, i un cert segell d’autor, amb què Alsina vol demostrar tot el seu potencial, però sempre des de la humilitat i allunyats de congressos gastronòmics i xarxes socials.

Amb aquesta perseverança, apostant per la qualitat i executant cada any reformes i millores al seu local, s’han anat guanyant una bona legió de clients, cosa que els possibilita ser un restaurant que obre tot l’any i amb molt bona salut. Tant és així que fa 4 anys van aparèixer per primera vegada a la Guia Michelin, a una de les categories més emblemàtiques d’aquesta prestigiosa guia, com és la de ser considerat un Bib Gourmand, un restaurant amb una excel·lent relació qualitat-preu. “Això ens va omplir d’emoció i va representar un premi a la nostra trajectòria.” Tot i estar molt agraïts, el seu compromís és amb els seus clients i per a ells no han parat de fer reformes tant a la sala com a la cuina, amb grans vivers de marisc, per tal que la seva estada a La Salinera sigui memorable.

Volíem tastar diferents plats de la carta, els més emblemàtics, per tal de poder copsar el nivell de cuina d’aquest restaurant situat a l’anomenada “milla d’or” de Palamós. I la veritat que no només no va decebre les expectatives que teníem, sinó que vam sortir amb ganes de tornar-hi, segurament el fet més important quan es visita per primera vegada un restaurant.

A un preu mitjà de 40 euros a carta, malgrat disposar d’un extraordinari menú a poc menys de 30 euros, vam començar per uns cremosos, gustosos i molt ben fregits bunyols de bacallà. Una planxa excel·lent (l’art del marisc a la planxa que s’hauria d’emmarcar): vam tastar un producte d’alta qualitat com les navalles XXL i unes gustoses cloïsses de Carril, ambdós productes provinents de Galícia. No poden faltar les gambes de Palamós, certificades, que el mateix Alsina les fa portar des de la llotja perquè no perdin ni un mil·límetre la seva manipulació, que al final és la seva senya d’identitat. I uns escamarlans de la badia de mida i tot amb una cocció perfecta que mai decep.

Fantàstic el llom de bacallà amb albergínia fumada, fet al pil-pil i acompanyat de pinyons torrats i oli d’olives negres. De fet, és una gran sorpresa trobar amb una perfecta execució aquest plat d’origen basc a la nostra costa i el xef sap donar-li un personalíssim toc d’autor. El filet de tonyina vermella lleugerament marcat a la planxa i acompanyat d’una vinagreta calenta amb caldo de ceps i xiitake, el famós bolet de l’est d’Àsia, i un toc de salsa de soja és l’antesala per tastar un dels must de La Salinera: el seu arròs caldós de llamàntol, fet a la manera empordanesa, amb un potent i fosc sofregit de ceba amb tomata, una de les marques de la casa, el qual s’estan rumiant de comercialitzar.

De les postres, totes fetes a casa (i cal reservar gana per tastar-les), vam tastar la refrescant sopa de coco amb pinya osmotitzada amb rom Malibú, fantàstica, i sobretot el seu pa de pessic emborratxat amb rom, amb tocs de llimona, canyella, cafè amb sucre cremat al damunt. Sí, la seva versió del cremat empordanès posada en un plat i que és del tot recomanada.

Una sala portada amb professionalitat per la Montse Riera i per tot el seu equip, amb una curta però ben triada carta de vins, fa que l’àpat sigui de molt alt nivell en tots els sentits.

En definitiva, és un restaurant que cal conèixer, on el producte de qualitat i sobretot les coccions són immillorables. I el que és més important, amb una regularitat independentment de si és el pic del mes d’agost o el mes de gener. Només per això La Salinera és un dels grans restaurants de Palamós.