Una història és una pedra llançada al riu, de Mònica Batet

Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer en aquesta obra els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. Cada línia del llibre vibrarà dins seu amb el record de fets viscuts, coneguts o narrats: la lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora d’una cançó.

Elogi de la mentida, de Josep Torres Tribó

Un llibre poètic, escrit amb emoció, que lloa la superioritat de la mentida, la invenció i l’art per sobre de la veritat, la falsedat i el coneixement. Per dur a terme aquesta defensa, Torres Tribó usa les pròpies eines que pretén lloar intel·lectualment. No pas les del saber, sinó les de l’art. El seu llibre és una obra d’art filosòfica, no pas una filosofia sobre l’art. No és pas una estètica. Per defensar la mentida hauria estat incoherent utilitzar un llenguatge veritativofals. Ben al contrari, Torres Tribó va utilitzar el mateix llenguatge de l’art per defensar la superioritat intel·lectual de l’art. I, en aconseguir-ho, conscientment o no, va obrir el camí per a una pràctica futura: la del cultiu de la filosofia com una bella art.

La taca, de Laia Asso

Quan l’Edna torna a Casa Murtra amb l’àvia Rosalia, no pot evitar endinsar-se en els buits i els silencis de les habitacions, que recorda més grans i menys llòbregues, on es va criar la seva mare i on ella va viure molts estius d’infantesa. Ara, l’àvia tampoc no s’hi està sola. La Daisy l’ajuda a cuidar la Marcel·la, l’antiga mainadera de la família, que ha patit un ictus. Totes quatre conviuran uns dies amb els flaixos d’una vida anterior que no vol passar del tot. Perquè entre les parets de la casa s’amaguen els secrets d’una nissaga de dones que es van haver d’enfrontar als conflictes que duen, encara, a flor de pell.