L’oïda és el sentit que ens permet interactuar amb el món exterior, i l’oïda interna, que està connectada mitjançant el nervi auditiu amb la part auditiva del nostre cervell, és la que percep, analitza i interpreta el so que hi arriba.

Aquest recorregut auditiu intracranial és la base de la comprensió i del llenguatge. És per això que, durant el desenvolupament de l’infant, és important assegurar-nos que hi sent perfectament.

Quan la nostra oïda capta informació, el cervell l’ha de processar, i això ho fa en funció de les eines d’anàlisi que té disponibles. Aquestes xarxes neurològiques de processament de la informació són complexes i es van desenvolupant al llarg de la infància per permetre:

1. La ubicació del so

   Permet l’orientació de l’individu en l’entorn sonor. Si està alterada, no se sap si el soroll entra per l’oïda dreta o per l’esquerra. Es pateix un retard de localització del so i això fa que els infants semblin despistats o que no s’assabentin de res, quan en realitat estan fent un esforç per ubicar el so en l’espai per poder-lo processar.

2. El control de la intensitat de l’estímul

   A tots ens sembla que tothom hi sent amb la mateixa intensitat. Si aquest control està alterat, això pot fer que els infants hi sentin menys del normal i que, per tant, necessitin fer molt de soroll, parlin molt alt, tinguin dificultats per seguir ordres verbals (hiposensibilitat), o, per contra, que hi sentin més fort del normal, i llavors volen evitar llocs amb molt soroll, són sensibles emocionalment, semblen tímids, porucs, i alguns es tapen les orelles si hi ha molt de soroll (hipersensibilitat).

3. El filtratge del senyal

   Permet la capacitat de discriminar la informació important de la no rellevant. Un infant que no hagi madurat aquesta funció no podrà sintonitzar amb la veu de la professora i prescindir del soroll de les cadires, el xiuxiueig dels companys… A vegades, això es pot diagnosticar erròniament com a TDA (trastorn de dèficit d’atenció).

4. La discriminació auditiva

   Aquesta funció permet entendre on comença i on acaba una paraula. Si un infant no ho sap fer, tindrà problemes a l’hora de fer un dictat, ja que, per exemple, en lloc de la cirera escriurà laci rera.

5. La connexió auditiva amb l’entorn

   Si està alterada, s’hi sent, però no es processa la informació. Són infants que sembla que escoltin, però que no saben quins deures han de fer, no saben quan és l’examen, etc.

   

Per tant, qualsevol d’aquestes funcions que no estigui ben connectada, integrada i desenvolupada pot interferir seriosament en l’aprenentatge de l’infant.

Com a osteòpata infantil, puc constatar que aquest tipus de disfuncions són més habituals del que sembla, i no detectar-les pot fer variar molt les possibilitats d’èxit en la vida de l’infant.