Les llevadores som les especialistes en la normalitat de l’atenció a l’embaràs, el part i el postpart.

Freqüentment ens trobem dones que ens pregunten amb cara de sorpresa: “Tu sola m’atendràs el part? Sense ginecòleg? Sense pediatre? Sense metge?” “Es pot parir a casa?” “És legal el part a casa?”. Tot seguit, ens trobem, també amb cara de sorpresa, explicant quines són les nostres competències bàsiques i el perquè, actualment, encara, poca gent les coneix.

Els organismes reguladors estatals les van reconèixer amb la Llei 44/2003, d’ordenació de les professions sanitàries, però no sembla que s’hagi informat la població. Aquestes competències bàsiques responen a “què s’espera que sàpiga fer una llevadora” i es basen tant en l’evidència científica com en els conceptes clau que defineixen el nostre rol únic. Se’ns defineix com ‘una professional responsable que treballa conjuntament amb les dones, per oferir el suport, l’atenció i el consell necessaris durant l’embaràs, el part i el postpart, atendre parts sota la seva pròpia responsabilitat i oferir les cures necessàries al nadó’. Aquestes cures inclouen mesures preventives, la promoció del part normal, la detecció de complicacions tant en la mare com en l’infant i l’accés a l’atenció mèdica o altra assistència apropiada, i l’execució de mesures d’emergència. La llevadora té un rol molt important en l’assessorament i la informació. Una llevadora pot dur a terme la seva activitat professional a qualsevol entorn, incloent-hi el domicili, la comunitat, hospitals, clíniques o unitats de salut.

Un part normal és el procés fisiològic mitjançant el qual la dona finalitza el seu embaràs a terme (entre les 37 i les 42 setmanes). L’inici és espontani (no s’indueix), culmina amb el naixement espontani d’un nadó sa (sense necessitat d’instrumentalització) i no necessita cap altra intervenció que el suport integral i respectuós del procés. Segons l’OMS, aproximadament el 80% dels parts podrien ser normals i, per tant, atesos per una llevadora. La normalitat té a veure amb el que és freqüent. És així com es desenvolupa més freqüentment el naixement d’una criatura? Doncs, actualment, no.

I es que les llevadores vam estar a punt de desaparèixer, les escoles de llevadores van estar tancades gairebé deu anys i la nostra professió es va anar resumint a l’acompanyament no de la dona, sinó del professional que en aquell moment va assumir el lloc de la llevadora.

Els ginecòlegs/obstetres són els professionals especialistes en la patologia del procés. Les llevadores som les especialistes en la normalitat de l’atenció a l’embaràs, el part i el postpart.

Les llevadores vam anar cedint terreny, potser obligades, sense queixar-nos, sense defensar les nostres competències i autonomia, oblidant a poc a poc com realment s’atén un part normal. Ara ens trobem immerses en un sistema que, per història o per costum, ens posa dificultats en l’exercici la nostra professió com cal, sense la plena autonomia i havent d’atendre un gran nombre de mares alhora, cosa que impedeix poder donar el suport físic i emocional que cada mare necessita.

L’atenció al part s’ha de realitzar sota el concepte general que el naixement és un procés fisiològic en el qual només s’ha d’intervenir per corregir desviacions de la normalitat. El nostre objectiu principal és que cada dona, juntament amb la seva criatura, sigui la protagonista del naixement, que l’experiència sigui positiva i feliç sense disminuir els nivells de seguretat que hem assolit. Promovem una atenció respectuosa del naixement basada en els principis de la bioètica: autonomia, atenció individualitzada respectant les dedicions de la dona, beneficència / no maleficència adequant la pràctica clínica a la millor evidència científica disponible i justícia, de manera integral i d’acord amb els recursos de què disposa el sistema públic de salut. La llevadora compleix tots aquests requisits.

Per un part normal, una llevadora.

Foto : Banc  Imatges Infermeres -Ariadna Creus i Àngel Garcia