Llocs d’escriptores

Mariàngela Vilallonga

L’epitafi del poeta Virgili sempre m’ha assenyalat el camí per confegir la geografia literària essencial d’un escriptor. En només un dístic s’hi explica que va néixer a Màntua, que va morir a Bríndisi i que és enterrat a Nàpols, a més de les tres obres que va escriure.

El lloc de naixement no es pot triar, el lloc de mort es podria arribar a preveure, el lloc d’enterrament es pot deixar fixat. I sol ser lloc de pelegrinatge dels seguidors de l’escriptor perquè és on reposen les seves despulles.

Hi hauria encara el lloc on l’escriptor ha viscut, que pot no coincidir amb cap d’aquests tres llocs, però que resulta que és el lloc on s’ha escrit l’obra literària que permet que aquella persona esdevingui recordada per la posteritat. I que esdevé la casa literària, el lloc de pelegrinatge, també, sobretot si esdevé una casa museu.

Maria Àngels Anglada va néixer a Vic, va morir a Figueres i és enterrada a Vilamacolum.

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona, va morir a Girona i és enterrada a Romanyà de la Selva. Aurora Bertrana va néixer a Girona, va morir a Berga i és enterrada a Berga. Víctor Català va néixer a l’Escala, va morir a l’Escala i és enterrada a l’Escala.

Vet aquí quatre escriptores i els seus llocs literaris essencials, que es corresponen amb quatre biografies ben diferents.

Víctor Català és un cas singular. No només va néixer, va morir i és enterrada al mateix lloc, sinó que, a més, va escriure al mateix lloc. De manera que podem assegurar que Víctor Català i l’Escala són indestriables. Una escriptora que es va fer seu el seu lloc d’origen.

Aurora Bertrana ve a ser el revers de la medalla. Al lloc on va néixer, no hi va escriure, i al lloc on va morir i on és enterrada, gairebé tampoc. El gruix de la seva obra va ser feta als diferents llocs on va viure al llarg de la seva atzarosa vida: Ginebra, Papeete, Prada, Barcelona. I va acabar morint a Berga, sense que hagués fet de Berga el seu lloc literari.

Mercè Rodoreda s’acosta a Bertrana per la coincidència d’un dels llocs on van viure totes dues a l’exili: Ginebra. Rodoreda va escriure a Barcelona les obres que després va refusar; va escriure i va pintar a París; a Ginebra va crear les novel·les que tenen com a escenari Barcelona, i va crear les seves darreres obres a Romanyà de la Selva, on va triar de viure els darrers anys de la seva vida i ser-hi enterrada.

Maria Àngels Anglada va escriure sobretot a Figueres i a Vilamacolum, i va conservar els lligams emocionals i familiars amb Vic, tot i que la major part de la seva vida va transcórrer a Figueres, on va escriure la seva obra.

Només Víctor Català té una casa museu a l’Escala.

Les persones honoren els llocs. És deure dels llocs honorar les persones.