Vaig créixer ajudant a guarnir l’aparador de la botiga per Nadal, a més d’adornar un arbre (primer un ginebró, després un avet) i fer un pessebre dins de casa, amb molsa, suro, les figuretes de fang. Un any, per posar a l’aparador, la meva mare va confeccionar uns àngels, amb filferro, que va vestir amb unes túniques de setí, de color blau. Eren una fantasia amb núvols de cotó que feien extasiar tothom davant de l’aparador. Encara en conservem algun, em sembla, a les golfes de casa dels meus pares, al costat de maniquins i estris diversos.

Quan els meus pares es van jubilar, van convertir la botiga i el taller de sastreria en sales d’estar. Així és que vam continuar tenint finestres al carrer. I l’ampit de les finestres va acollir un petit pessebre cada Nadal. L’any 1999, el meu oncle, hàbil constructor de diorames i maquetes, ens va fer una reproducció de l’església de Llagostera, el meu poble. Tothom s’aturava a contemplar el petit naixement al cancell de l’església, que vam posar a la finestra, un any rere l’altre.

Una de les activitats preferides de la meva infantesa els dies de desembre era sortir a buscar naps als camps propers al bosc de la torre, als afores del poble. Els naps havien d’alimentar el tió, aquell tronc de fusta que, tapat amb una manta, esperava el dia que havia de regalar-me les joguines més boniques, el massapà i el carbó al final.

L’any 1986 la Diputació de Girona i el diari El Punt van publicar el meu recull de proses, Els arbres. Provenien d’uns articles que cada diumenge, des del 14 d’octubre de 1984 fins al 14 d’abril de 1985, van aparèixer a la revista Presència, suplement del diari. Cada article portava al títol el nom d’un arbre, dels meus arbres. En vaig dedicar un a l’avet. Hi evocava el meu arbre de Nadal de la infantesa, com he fet breument a l’inici ‘aquest text.

D’aleshores ençà, he afegit molts avets i un estol d’àngels al meu imaginari. A més de l’avet ple d’espelmes enceses del pis de Nova York, tinc fixada la imatge de l’avet ple d’àngels del Metropolitan Museum. I els àngels trompeters de la Promenade del Rockefeller Center, que m’evoquen el record dels de l’aparador.

Escric aquestes línies plenes d’àngels, arbres, llocs, memòries, moments, presències, tot agombolat a la ment, quan cerco els mots amables i la imatge esperançada per desitjar-vos bon Nadal, des d’aquesta revista. Però estic aclaparada per les guerres, maleïdes per les mares que deia Horaci, que s’han desfermat aquest any 2023.

Tot amb tot, celebrem Nadal, el naixement, el miracle de la vida, us ho desitjo amb la Verge del llibre pintada per Sandro Botticelli l’any 1480.

L’amor sempre al cor, amics!