No us descobriré res si us dic que durant les últimes setmanes tots hem pensat a seguir una dieta mediterrània més rica en peixos, marisc i crustacis. I és que aquestes altures de l’estiu ens ve de gust un bon arròs mariner, una graellada de peix o un bon plat de gambes.

De fet, i per culpa d’aquestes últimes, un dia, asseguda en una taula amb uns amics, vam obrir el debat sobre quin era el marisc més bo.

Després de llistar l’escamarlà, la cloïssa, el bon musclo de roca, el cranc, les vieires, la gamba, la llagosta, les galeres, la petxina variada o les navalles, entre altres, vam decidir centrar-nos només en els crustacis i deixar de banda tot el marisc de clova.

Abans de continuar escrivint aquestes línies, deixeu que demani disculpes a tots els entesos gastronòmics per si, en un descuit, no faig bé la categoria d’aquests ingredients. Perdoneu. Sigui com sigui, tots aquests són igual de deliciosos.

Seguint en el nostre debat i feta la categorització, ens vam centrar en aquests quatre animalets:

• La llagosta
• El cranc
• L’escamarlà
• La gamba

I tots aquests van tenir la seva valoració pertinent.

Vam coincidir en el fet que la llagosta era la reina del marisc. Carnosa, gustosa i amb moltes possibilitats culinàries. Malgrat que la llagosta era un dels nostres mariscs preferits, no va guanyar el debat perquè en alguns casos, i segons com la cuinis, la carn pot quedar més dura. Tot és qüestió de gustos.

El cranc no va seguir per bon camí. Deliciós si el trobem en un bon arròs o en una mariscada, però molts dels meus companys van afirmar que era més bo per fer-ne un brou que per degustar-lo sol. Jo en discrepo. I que no n’és, de divertit, mossegar les seves potes per treure’n tota la carn? Doncs sí!

Per altra banda, l’escamarlà va entrar al debat. El rei del marisc és l’escamarlà? De carn gustosa, tendra i amb un gust més que bo. Resulta ideal el cuinis com el cuinis. Ens va encantar i segurament hauria guanyat la discussió si, al seu costat, no hi hagués aparegut ella, la reina, la gamba.

Què us puc dir de la gamba? La gamba vermella és la reina de tot el marisc. Fina, delicada, gustosa i tendra, i fàcil de combinar amb mil i un ingredients. Vaja, boníssima!

El que els meus amics no saben és que, acabada la xerrada, vaig anar directament al mercat a comprar un bon grapat de gambes vermelles. D’aquelles que quan les fas a la planxa deixen un perfum dolç que no voldries que marxés mai i que, quan les tastes, són tan bones que es desfan a la boca. Una rere l’altra me les vaig menjar totes.

I tu, què opines?, quin creus que és el millor tipus de crustaci o marisc?