A finals d’estiu de 2020 s’anunciava la suspensió de la Rua de l’any 2021 arran de la situació de pandèmia global provocada per la Covid-19, en una decisió consensuada amb els Carnavals agermanats de Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. Però l’esperit del Carnaval es manté viu en els mateixes dates en què s’hagués celebrat amb l’estrena del lloc web propi amb un recull de la seu origen, història i evolució (carnaval.platjadaro.com) i dues exposicions: una en l’àmbit urbà en les tres viles del municipi i l’altra al primer pis del Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro. Una iniciativa de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i la col·laboració de les colles carnavalesques locals que permet fer una retrospectiva de més de quatre dècades de celebració amb un recull d’imatges històriques i contemporànies, fer memòria de tots els seus cartells o recordar tots els Reis i Reines Carnestoltes.

El Carnaval de Platja d’Aro és avui un refent arreu del país, i el seu punt àlgid, la Gran Rua de Carrosses i Comparses el dissabte situat entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra, n’esdevé la seva màxima expressió. El format actual d’un dels esdeveniment que han fet famosa la població és relativament jove. Va començar fa més de 40 anys, i curiosament, no va prendre d’inspiració cap Carnaval caribeny, sinó el centreeuropeu de la ciutat suïssa de Lucerna. La celebració d’aquesta festivitat a la vila però, és molt més antiga, d’abans de la Guerra Civil espanyola, i amb alguns elements que recorden molt als actuals.

Els orígens: dels ballets a la postguerra

Sovint en l’imaginari col·lectiu hi ha la creença que Platja d’Aro va sorgir del no-res ara fa 70 anys, enmig d’un extens sorral banya pel mar. El nucli de Fanals -nom originari de la població- però, té un vida molt més reculada en el temps. Aquell veïnat, que fins l’any 1858 formà part del municipi de la Vall d’Aro -juntament amb Castell d’Aro, Solius, Santa Cristina d’Aro, Bell-lloc i Romanyà de la Selva- era a primers del segle passat, un poblet d’uns 400 habitants, dedicat a l’agricultura. Hi havia diverses societats de socors mutus, també un casino, i s’organitzaven activitats socials al llarg de l’any, com ara el Carnaval.

La festa era molt coneguda i popular a tota la comarca malgrat ser una vila petita. Sobretot la jornada de Dijous Gras amb els populars Ballets (una representacions barreja de cançó satírica, teatre i dansa, que es en cercavila i també, casa per casa), les sardanes i els balls de tarda i de nit amb les millors orquestres del moment. També ho era el dimarts, quan ja s’organitzava el Ball de la Dona. Elles pagaven entrada i anaven a treure els homes a ballar, però a diferència de com es fa avui arreu, no anaven amb la cara tapada.

L’origen dels Ballets del Carnaval de Platja d’Aro és desconegut; però se sap que amb la base musical de moda de cada moment se substituïa la lletra original per una altra de to satíric creada per a l’ocasió i es representava ballant un dansa amb diversos components disfressats, però sempre amb dos personatges centrals, el rei i la reina, que duien el pes de la representació. La participació era masculina -i la reina era un home caracteritzat- i la festa començava al matí amb una volta per les cases del poble on hi feien representacions breus; i  a la tarda era el moment de fer-les complertes, moment que la vila s’omplia de visitants que també assistien als balls de tarda i nit.

La Guerra Civil va marcar un punt d’inflexió en el Carnaval, i molt especialment la prohibició de celebrar-lo, decretada pel nou règim dictatorial. Malgrat aquesta circumstància, la festa es va mantenir, però molt minvada.

L’inici del Carnaval modern dins l’envelat

L’adveniment de la democràcia va obrir una nova etapa a tot el país, i el Carnaval de Platja d’Aro tornà a agafar volada. L’any 1978 es va traslladar la celebració a un envelat, i al 1979 s’introduí la figura del Carnestoltes, de llarga tradició a Catalunya. Diverses comparses es passejaven pels carrers fent gresca, acompanyats de bandes musicals belgues i suïsses. Dues novetats inspirades en el Carnaval de Lucerna, a Suïssa, on l’any 1975 una delegació municipal s’hi traslladà per estudiar-ne el model, de la mà d’Andrés Zimmermann, popular restaurador, originari d’aquesta ciutat, i un dels més grans dinamitzadors de la festa amb la colla Els Pipas.

L’any 1980 va iniciar-se la Gran Rua de Carrosses i Comparses amb només 15 participants (cinc anys més tard ja eren 50 sobretot de les poblacions veïnes, a més de les locals, és clar). La gran nevada el dia de la Rua sempre acompanyarà el Carnaval de 1983. El Carnestoltes començà a anar acompanyat de la seva pròpia colla carnavalesca el 1984, en la mateixa edició que es va recuperar el Ball de la Dona.

La programació  d’activitats de l’envelat es traslladà el 1988 al nou Palau d’Esports i Congressos, on en la dècada posterior s’hi va celebrar la Mostra Gastronòmica de Carnaval (o de la Cuina de la Vall d’Aro), i on el Ball de la Dona aconseguí un èxit esclatant, amb l’atractiu que eren els dones, del tot disfressades, les que demanaven als homes per ballar sense saber aquests amb qui ho feien… I a partir d’aquí hi havia insinuacions, malentesos, confusions, i parelles que es formaven i d’altres que es trencaven. També en el llindar de les dues dècades es feien dues populars activitats: la Batalla d’Ous entre dos equips i la Carrera de Llits amb aquest mobiliari degudament guarnit i equipat amb rodes giratòries de fins a 12 cm i hi compatien parelles, un al damunt i l’altre empenyent.

També els centre escolars participaven de la festa amb disfresses per cursos i una gran desfilada acompanyada pel Rei i la Reina del Carnaval i també els establiments i comerços del municipi hi participaven activament, tot ambientant els seus locals i el seu personal (durant una bona colla d’anys amb concursos d’aparadors, d’ambientació general i de locals de nit), i fins i tot els personal de l’Ajuntament -alcalde inclòs- es disfressaven per atendre a la ciutadania. En aquells anys també es van consolidar els agermanaments amb els Carnavals d’Olot, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, que des de llavors es coordinen amb diversos aspectes logístics i organitzatius.

El moment àlgid de la Gran Rua

Amb el pas dels anys van canviant les tendències, i desapareixen les comparses al carrer en favor de la Gran Rua, que a partir del segle XXI veu com va creixent cada cop més el nombre de colles carnavalesques participants: fins l’any 2000 es mantenien a l’entorn de la cinquantena, però només quatre anys més tard ja van ser-ne 81, circumstància que va motivar l’aposta per dividir durant quatre edicions (de 2005 a 2008) la Rua en dues jornades, una per a les carrosses, i l’altre per a les comparses.

Prèviament, la Companyia Comediants -que havia protagonitzat l’espectacle de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992- va commemorar el 25è aniversari l’any 2002 amb un espectacle de foc i pirotècnia, llum i color anomenat Dimonis de Carnaval amb l’Avinguda de S’Agaró, la Plaça de l’Ajuntament i la Platja Gran com a escenaris principals amb la participació dels diversos reis carnestoltes i de figurants de les colles locals i que van descriure com “una història de sensacions contràries i d’atracció, amb la que es proclama la necessitat que tenim les persones d’estar juntes a través dels antics mecanismes de la festa profunda”.

Les edicions més recents del Carnaval

En els darrers anys s’ha consolidat definitivament la presència dels Reis Carnestoltes com una parella formada per una Reina i un Rei, combinant-t’ho amb altres fórmules imaginatives (per exemple, un pòquer exclusiu de Reines l’any 2010 o l’acompanyament de quatre nimfes el 2011).