Posi’m un mico de tres quilos i un parell de lloros del Brasil, sense Covid, si us plau.
Cristina Valsera, cap de Comunicació de Fundació MONA
No és notícia que fa més d’un any que estem immersos en una pandèmia mundial provocada per un virus que va saltar d’una espècie salvatge als humans. En canvi, sí que hauria de ser-ho que se n’hagués aturat el consum i la demanada. Però, és així? No! Res més lluny de la realitat.
Moltes malalties infeccioses emergents (MIE), especialment les provocades per virus, solen ser propagades per zoonosi: la malaltia s’origina en un animal, però el virus arriba a contagiar els humans perquè ha aconseguit trencar la “barrera d’espècies”. Quan va saltar l’alarma per la Covid-19 es van tancar mercats humits, es van tancar rutes d’exportació internacional i ens vam tancar tots a casa durant uns mesos. Un pensaria que així, amb el planeta aturat, els animals salvatges (o exòtics, segons d’on sigui qui llegeix) van tenir una treva i es van dedicar a viure i reproduir-se feliços sense la pressió dels humans.
Però recentment un estudi(1) ha demostrat que, quan s’han aplicat prohibicions al comerç legal d’espècies salvatges, els mercats clandestins s’han expandit exponencialment per cobrir la demanda. Així, es perpetua el problema i la persecució d’aquests és encara més complicada tot i que es fa davant dels ulls de les autoritats, com per exemple a portals de compravenda d’internet. Malgrat les advertències per part de l’OMS i d’altres ens científics que demostren el risc de contagi per zoonosi, el comerç il·legal d’espècies salvatges no ha disminuït amb la pandèmia, sinó que ha crescut i s’ha adaptat amb aquesta.
Per conèixer l’impacte del comerç il·legal d’espècies salvatges durant aquests mesos, l’equip d’investigadors va analitzar uns 20.000 anuncis a 41 grups de Facebook dedicats al comerç d’animals salvatges. Va fer una anàlisi del contingut per avaluar quan i com es va incorporar la temàtica de la Covid-19 al discurs dins de les comunitats virtuals. Com a resultat, van observar que només un 0,44% dels anuncis van fer-ne menció, tot i la declaració oficial de pandèmia per part de l’OMS. En cap cas es va parlar del perill del comerç d’exòtics en la propagació de malalties; tot el contrari, la majoria eren missatges per estimular la compra, que obviaven els riscos i donaven falses garanties de seguretat sanitària.
Avui en dia ja disposem d’estudis que demostren que la Covid-19 es pot transmetre d’animals a humans i viceversa, i l’exportació il·legal i no regulada d’aquestes espècies salvatges podria ajudar a propagar o amplificar el contagi del virus o de noves variants d’aquest. Deixant de banda els principis ètics de la captura d’animals salvatges destinats al tràfic il·legal per ser mascotes exòtiques i dels riscos per a la conservació de la natura (que ja ni s’haurien de discutir), què us sembla que encara avui es puguin comprar il·legalment lloros, micos i tota mena d’animals que provenen, per exemple, de la selva amazònica brasilera? A mi m’esgarrifa.
(1) Dades de l’estudi: “Online trade in wildlife and the lack of response to COVID-19″. Thais Q. Morcatty, Kim Feddema, K. A. I. Nekaris i Vincent Nijman. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0013935120313360
Video Gidona
Pàgines
Entrades recents
- Neus Vila i Figareda – Històries de dones amb connexió personal: la Ramona
- La tria literària de juny 2023
- El grup Perelada celebra el seu centenari amb una exposició immersiva a l’IDEAL
- Júlia Serrat: El penya – segat de cristall , el pervers preu del poder
- Els enginyers del sector públic exigeixen l’equiparació en la classificació professional