“La ternura, la amabilidad y la persuasión ganan donde falla la fuerza.” (Mad Men)

Ai, la tendresa, com ens agrada rebre’n i que poc que practiquem donar-ne… Per què  ens costa tant repartir-ne? És, potser, perquè no la considerem prou important? Pensem, equivocadament, que mostrar tendresa ens fa semblar més febles?

Hi ha milers de maneres de repartir tendresa al nostre voltant. No cal fer gestos enormes ni discursos grandiloqüents. Cal, tan sols, posar-se en la pell de l’altra persona. Mirar la situació amb els seus ulls, escoltar la conversa amb les seves orelles.

El dia a dia de la nostra vida està format per moments durs, difícils, tristos o, només, farcits d’indiferència cosits un rere l’altre. Aquest cosit que ens va conduint al llarg del dia ens ofereix, de sobte i de manera inesperada, algun instant de felicitat. Si tenim sort, aquest moment de felicitat pot ser sublim i exuberant. Però podem sentir-nos prou afortunats si es tracta d’un moment de felicitat normal i corrent.

Repartir tendresa al nostre voltant ajudarà que aquests moments de felicitat, aquests flaixos de llum encegadora, es donin més sovint a la vida de qui ens envolta. No seria meravellós?

Imaginem un dia en què tots nosaltres ens dediquéssim a tenir, com a mínim, un gest tendre amb algú proper. Crear una cadena de tendresa imparable, que anés creixent com una onada que res ni ningú podria aturar. No seria extraordinari?

Omplim aquest mes d’abril de tendresa, de gestos petits i gairebé invisibles que signifiquin tot un món per a qui els rebi. Visca la tendresa!