A principis del 2021, es va fer públic als mitjans de comunicació la notícia que el personal d’infermeria “ja podem fer receptes”.

Caldria clarificar què significa “receptar” i “prescriure”.  Prescriure és l’acte de decidir respecte a un producte, un fàrmac, un consell de salut, etc. I receptar és documentar en un paper el que s’ha prescrit.

Les competències infermeres s’han agrupat en aquests grans eixos: procés de cures, prevenció i promoció de la salut, procediments i protocols, atenció a malalts en situacions específiques, comunicació, treball en equip, manteniment de les competències, ètica i aspectes legals i, finalment, compromís professional.

La prescripció forma part de les nostres competències com a professionals. Cal recordar que la prescripció no es limita als fàrmacs, sinó que podem prescriure també una dieta dirigida a resoldre un problema de salut, la pràctica d’exercici (per exemple, caminar durant 30 minuts cinc vegades per setmana), un apòsit per a la cura d’una úlcera, una pomada per a una cremada, indicar una vacuna, etc.

El 2015 es va publicar el Reial decret 954/2015, que va representar per al personal d’infermeria una greu desconsideració i un menyspreu a la seva formació, qualificació i experiència. Aquest decret posava el personal d’infermeria en una situació d’il·legalitat davant de decisions i actuacions de l’activitat diària. Segons aquest decret, una infermera legalment no podia indicar una dieta, ni un apòsit, ni tan sols un paracetamol en cas de febre.

Posteriorment, la publicació d’un nou decret, el Reial decret 1302/2018, va modificar l’anterior. En aquest nou, la infermeria recupera el respecte cap a la professió. Es garanteix la continuïtat assistencial i la situació legal del personal d’infermeria en la prescripció, ja que regula la indicació, l’ús i l’autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part del personal infermer.

Què podem prescriure les infermeres?

1. Productes sanitaris i medicaments sense recepta mèdica. Podrem prescriure’ls de manera autònoma, atenint-nos a criteris de responsabilitat professional.
2. Medicaments de prescripció mèdica que no requereixen un diagnòstic mèdic, ja que es tracta d’actuacions infermeres. Les infermeres actuarem conforme a protocols prèviament establerts entre els professionals i les autoritats pertinents. És el cas de vacunes, material de cures de ferides, analgèsics, etc.
3. Prescripció de medicaments subjectes a diagnòstic i prescripció mèdica. En aquests casos, les infermeres realitzem les cures i el seguiment de les persones ateses. Després del diagnòstic i la prescripció mèdica, les infermeres actuarem  conforme a protocols prèviament establerts entre els professionals i les autoritats pertinents.

Amb l’aprovació del Decret 1807/2019, pel qual es regula el procediment d’acreditació de les infermeres per a l’exercici de la indicació, l’ús i l’autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà, tot infermer o infermera que pugui demostrar un any d’experiència pot demanar al Departament de Salut que l’acreditin com a persona prescriptora. Un cop acreditada, podrà prescriure tant dins el sistema públic com en l’àmbit privat.

Així doncs, és cert, tal com es va difondre en els mitjans de comunicació, que les infermeres ja podem prescriure productes sanitaris i medicaments no subjectes a la prescripció mèdica,  però cal recordar que és una competència que fa anys que ja estàvem  exercint.