Tots els qui ens estimem el món de la cuina vam patir quan l’Artur Sagués anunciava que tancava el Cap i Pota al centre de Figueres. Un problema de salut amanit amb diferents operacions feia que no pogués estar al capdavant del seu restaurant. I la Pietat Valenzuela, la seva parella i xef, no es veia amb cor de tirar endavant un projecte de la importància del Cap i Pota sola. Però la persistència d’un home que tant ha aportat a la gastronomia, des de la sala, com a alumne avantatjat de Juli Soler, un mestre que ha passat per les beceroles d’El Bulli amb un gran recorregut  que l’ha fet estar a alguns dels millors restaurants del país, va fer que, per sort, aquell anunci quedés en no-res. I en això va ajudar, i molt, l’Antoni Nieves, el nou propietari del Cap i Pota, que també regenta a l’estiu, junt amb la seva família, el restaurant La Mar Salada, a la platja de Riells de l’Escala. La idea de no deixar morir un projecte tan autèntic i tan necessari i que l’Artur i la Pietat s’involucrin també en La Mar Salada durant els mesos d’estiu va propiciar l’entesa entre tots. I la resta, per sort, ja és història per tots els qui estimem, gaudim i ens considerem amics del Cap i Pota.

La Pietat Valenzuela continua a la seva minúscula cuina. És des d’aquí que presenta com sempre plats deliciosos, de cuina tradicional, ben feta, i ens apropa a aquell antic concepte de fonda en què la qualitat i l’estacionalitat dels productes, la tradició gastronòmica catalana i l’abundància en les racions definien aquest tipus de restaurants. Uns establiments malauradament quasi desapareguts per, incomprensiblement, conceptes més de moda com bistrots o gastrobars, que aporten ben poc a la tradició de la cuina catalana. Aquest bastió de la cuina domèstica fa que hàgim de visitar propostes com la que ara ens ocupa, la del restaurant Cap i Pota, que agafen rellevància quan fins i tot la guia gastronòmica més prestigiosa i influent com Michelin l’alça als altars de la categoria Bib Gourmand, és a dir, dels establiments on es menja molt bé i a molt bon preu.

Amb un mestre com l’Artur Sagués a la sala, gran amant dels formatges (que, recordem, va crear l’exitosa taula de formatges de l’aclamat Mas Pau amb els seus amics Xavier Sagristà i Toni Gerez i que continua dirigint una de les fires més prestigioses del país com és la de Lladó), juntament amb la seva parella, la cuinera Pietat Valenzuela, que demostra sensibilitat, coneixement i bona mà davant dels fogons per executar grans i deliciosos plats de la cuina tradicional catalana, amb tot això, l’aposta del Cap i Pota és un valor segur. Podem dir que mai no falla i justament és aquesta regularitat la que sol premiar la Guia Michelin, que atorga el reconeixement per un establiment en el qual difícilment el compte estarà per sobre dels 30 euros.

Plats tradicionals de tota la vida com ara els extraordinaris bunyols de bacallà, una recepta recuperada de qui va ser la sogra de la Pietat, i que llueix amb força a l’apartat dels entrants. O les sardines marinades, un plat que va recuperar l’Artur Sagués del seu pas per El Bulli, que era un bàsic del dinar de família dels treballadors del restaurant de Cala Montjoi, i el qual la Pietat Valenzuela borda. Com de fet passa amb l’esqueixada, amb uns generosos tacos de bacallà o uns bons calamars a la romana. Aquí res s’inventa. Aquí tot es cuina amb amor per la tradició i amb bon producte de qualitat. Res més. Senzill? Gens ni mica!

Un dels altres plats obligats són els seus cargols amb mala baba, meravellosament picants, secs, amb un sofregit de ceba i cansalada. Un gaudiment per a tot amant dels cargols. I quan demostra, també, la categoria de gran cuinera és quan presenta primer la cua de bou rostida amb vi negre i, com mana la tradició, acompanyada de patates rosses, fetes a casa, evidentment; i sobretot amb el plat que dona nom al restaurant, el cap i pota de vedella, fidel a la tradició, un plat untuós, amb la potència que li dona una cocció lenta i mimada, amb bons productes, un tradicional sofregit i uns grans de pebre negre. Aquest cap i pota guarda alguns secrets que tant la Pietat com l’Artur es neguen a desvelar, malgrat que el seu raig de conyac gairebé al final de la cocció (per treure-li la fortor dels ingredients principals) és una de les grans aportacions a aquest clàssic plat tradicional català.

No deixeu de tastar els seus formatges, una de les dèries de l’Artur Sagués, sàviament seleccionats, tots catalans, artesans i de llet crua, ni tampoc postres com ara el borratxo de taronja, que va fer, encara més, que l’estimació per a aquest restaurant no tingui límits.

Bona, curta i acurada carta de vins, en un espai agradable, amb un bon i ràpid servei i sempre amb una qualitat inqüestionable, amb racions abundants i tot per sota dels 30 euros. Un restaurant on cal anar per recuperar la memòria gustativa i gaudir de plats que malauradament costen de trobar a molts restaurants catalans.

Llarga vida al Cap i Pota. Llarga vida a la cuina tradicional!

C/ de Vilafant, 35, Figueres – Tel. 972 745 376