Em dic Ruth, soc de Girona i tinc 31 anys. Vaig néixer un 22 d’octubre, i la meva infantesa la vaig viure a Sarrià de Ter, en un barri humil i dins d’un ambient molt familiar; envoltada dels pares, avis, oncles i cosines, amb qui vaig compartir moltes estones de joc. Em considero molt treballadora i perfeccionista, positiva, independent i molt responsable, i encara que vaig ser molt tímida, amb el temps m’he convertit en una persona molt sociable. Soc una gran amant de la naturalesa i dels animals, sobretot dels gats. M’agrada practicar esport i estar amb els meus amics.

Vaig estudiar la primària a l’escola Montserrat de Sarrià de Dalt, on vaig fer grans amistats que encara conservo. Tot seguit, vaig continuar estudiant a l’IES Narcís Xifra de Girona, on vaig finalitzar l’ESO. Després va començar la meva experiència laboral a Figueres, ciutat en què em vaig traslladar i vaig viure-hi, al principi només els caps de setmana.

En aquesta ciutat hi vaig treballar com a integradora social i després de dependenta, treball que sí que va acabar ocupant-me la jornada sencera. I d’aquí, vaig fer el salt de nou cap a Girona, on vaig iniciar els estudis de grau mitjà d’Estètica Personal i Decorativa i on vaig començar la meva aventura professional al restaurant Dolce Vita de la plaça de la Independència: em coneixien com a la cambrera del Dolce Vita. Aquesta experiència em va servir per desenvolupar-me com a persona, tant a escala professional com personal, i sobretot vaig tenir la sort que el gerent m’influís molt positivament i em donés suport i m’ajudés en moments puntuals i delicats de la meva vida, com per la mort del meu avi matern i la d’un molt bon amic, fent que tot fos més fàcil d’encaixar i de dur.

Un dia, però, vaig reflexionar i arribar a la conclusió que necessitava un canvi radical, i vaig decidir reprendre els meus estudis d’estètica, la meva gran passió des que era ben petita. I així va ser com vaig tornar de nou a l’IES Narcís Xifra i vaig cursar-hi el grau superior d’Estètica Integral i Benestar. Aleshores, em va tocar compaginar estudis i feina, però, amb molt esforç i sacrifici personal, vaig aconseguir arribar a l’últim any d’estudi, tot i que vaig haver de deixar la meva feina conscient que a la vida cal prendre decisions i, de vegades, també arriscar-se. Arribava així el moment de començar les meves pràctiques d’estètica al Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella, on vaig adquirir nous coneixements i refermar l’après a l’aula. A més, vaig tenir molta sort amb els professionals, que em van guiar i vaig aprendre molt d’ells. Actualment és el meu lloc de treball, però en un futur no massa llunyà m’agradaria poder tenir el meu propi centre de bellesa, malgrat que encara he de consolidar la meva formació i assolir nous objectius professionals i personals. Tot i això, soc de l’opinió que amb sacrifici i esforç acabes descobrint-te a tu mateixa i sabent el que ets capaç de fer i desconeixies. És tot un aprenentatge vital!

Currículum professional

En un principi, quan tenia uns 22 anys, alguns fotògrafs em van oferir fer-los de model fotogràfica per promocionar-se a través de pàgines web, i més endavant les xarxes socials em van permetre donar-me a conèixer amb més profunditat en aquest vessant artístic. A partir d’aquests primers treballs fotogràfics, vaig poder col·laborar en un videoclip del grup musical Vuit, en què vaig ser una de les protagonistes.

El món de la fotografia i el maquillatge, que sempre m’han agradat però no per dedicar-m’hi professionalment, em va oferir l’oportunitat de maquillar models per a books de fotos i endinsar-me una mica en aquest món; quan podia, anava pel meu compte amb la meva càmera rèflex fotografiant les amigues i fent-los àlbums personalitzats, tot això de franc, òbviament. Va arribar, però, la meva gran oportunitat de tenir el meu primer contacte amb el món del cinema de la mà del cineasta caldenc Mateu Ciurana, amb qui vaig poder formar part com a figurant, maquilladora i perruquera del seu curtmetratge Diògenes, el gos, al costat del reconegut cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana. Guardo d’ells dos un gran record i estima. D’aquell rodatge en va sorgir l’oportunitat de fer de model d’una marca de roba.

Per finalitzar, he de deixar clar que tot i continuar tenint contactes amb el món artístic i realitzar, de tant en tant, algun treball com a model i maquilladora, a mi el que m’apassiona de veritat i més m’interessa és l’estètica, i crec que per créixer com a persona i com a professional també cal estar sempre posant-se al dia i obrint-se nous camins i horitzons, i sobretot, posar en pràctica un lema que sempre tinc present: no deixis que els obstacles prenguin el lloc dels teus somnis.