Soc la Tere, vaig néixer Antequera i quan tenia cinc anys vaig arribar a Cassà de la Selva. Els meus pares eren molt joves quan van tancar el seu pis i van deixar la família enrere, com molt emigrats andalusos, per venir cap aquí. Ells buscaven una millora laboral i aquí la van trobar: la mare en una fàbrica tèxtil i el pare en una de suro. D’ells vaig aprendre que, si vols alguna cosa, l’únic camí és treballar per aconseguir-ho, però també cal ser bona gent.

En aquella època vivíem en una casa molt petitona al barri del Firal. A casa érem cinc: els pares, el meu germà petit i una tieta que va viure amb nosaltres fins que es va casar. El pare tenia dues feines i els caps de setmana, les vacances i els dies de festa s’anava construint una casa de mica en mica.

De petita vaig anar a les escoles, i després vaig estudiar administratiu FP1 a La Salle.

Quan tenia catorze anys m’agradava molt la roba, però em passava una cosa: tenia una talla tan petita que no trobava res del que a mi m’agradava que m’anés bé. Els meus pares em van comprar una màquina de cosir i vaig començar a fer-me la meva roba. Anava les botigues a mirar vestits o pantalons, veia els models i adaptava patrons que tenia per fer-me les peces que havia vist. Avui en dia, la gent per sortir pensa què es posaran i jo, la nit abans o fins i tot el mateix dia, m’ho feia.

Quan vaig acabar Administratiu, vaig començar a treballar en una fàbrica tèxtil i als vespres seguia estudiant en horari nocturn a Girona. A la fàbrica vaig començar amb setze anys i feia de tot, era com un comodí: tant cosia a màquina com tallava patrons o ajudava al despatx. Allà vaig aprendre molt del que ara sé.

Als vint-i-tres anys vaig canviar de feina i vaig anar a un despatx, on vaig treballar durant vuit anys, però mai vaig deixar de cosir als vespres o els caps de setmana.

En aquesta època vam decidir casar-nos amb en Miquel. Però la meva mare, com que em coneix tan bé, em va regalar el vestit de núvia perquè no volia que me l’acabés cosint jo mateixa el dia abans. Ja sabia que la inspiració sempre em surt a última hora!

Des de llavors, i ja fa trenta-tres anys, tinc al meu costat la millor persona i company de vida. Junts hem compartit projectes i sé que sense ell i la seva ajuda incondicional res del que tinc ara no seria possible. Junts tenim dues filles: l’Alba i la Lara, que són iguals genèticament però diferents en tota la resta, tant físicament com pel que fa al caràcter.

Us vull explicar com va néixer la botiga 4 Passos. Tot va començar quan em vaig assabentar que al carrer dels Dolors tancaven una botigueta. Estàvem amb plena crisi del 2009. Vaig pensar que podria obrir una botiga en aquell local, però a ningú li va semblar que fos una bona idea. Vaig intentar convèncer a tothom dient que no havia de fer una inversió gaire important. Recordaré sempre que uns amics em van dir que, si me’n sortia en aquell moment, segur que m’aniria bé. I així va ser com va començar tot.

Però sabia que els inicis no són mai fàcils, i per tirar endavant i fer front a aquesta incertesa també col·laborava amb una empresa tèxtil i amb clubs de patinatge, de rítmica, de ball, etc., per als quals cosia el vestuari. D’aquesta manera vaig anar donant temps a la botiga perquè agafés rodatge i pogués ser rendible. Després de quatre anys vam obrir la botiga a Santa Coloma de Farners.

Vaig començar venent sabates i alguna peça de roba o complements, però m’he adaptat al públic i he anat ampliant per intentar oferir una gran varietat de productes. Ara a 4 Passos hi pots trobar, per exemple, unes sabatilles, un collaret, una bossa de mà de pell, una bufanda o un jersei, i oferim estils variats per arribar a diferent públic.

A l’hora d’escollir els productes, em deixo aconsellar pels millors estilistes i juntament amb ells triem les col·leccions de roba, bijuteria i sabateria. Però, a part d’això, cada setmana trio i arriba gènere nou per anar omplint la botiga.

De les botigues, destacaria la seva imatge, que té un toc molt personal. És un aspecte que m’agrada molt cuidar i pensar-lo bé, i tant faig els aparadors com preparo la decoració o també restauro algun moble perquè serveixi com a expositor.

Penso que hem arribat a tenir dues botigues perquè l’equip que tinc ara, o que m’ha acompanyat en algun moment, s’ha implicat molt perquè tot això funcioni, i vull agrair-ho des d’aquí. He de dir que les meves filles són part de l’equip perquè també han treballat totes dues amb mi a la botiga. Això em fa sentir molt orgullosa d’elles, perquè sempre han ajudat quan ha calgut i han posat el seu granet de sorra.

Quan vaig començar no havia fet mai de botiguera, però cada dia m’agrada més i per això hi dedico tota la meva energia. M’agrada tant que si soc per aquí sempre treballo, així que l’única manera de desconnectar és marxar de viatge.

4 Passos és una botiga de poble i vull que la gent s’hi senti còmode i hi trobi allò que busca. M’agrada que la gent vingui i em pregunti “què tens per a mi?”, perquè saben que conec el seu estil. O que em diguin que han de fer un regal per a algú i es deixen assessorar, o senzillament que tinguin la confiança per entrar i sortir amb la llibertat de poder marxar sense comprar.

Reivindico, des d’aquí, el comerç local que dona vida als pobles i penso que s’ha de lluitar per mantenir-lo viu, perquè si no els nostres carrers queden plens de locals buits i és molt trist.

Aquesta feina m’ha donat l’oportunitat de fer poble, de fer nous amics i de conèixer molta gent diferent.

Us esperem. Ja sabeu on trobar-nos!