La tria literària de setembre
Fauna fantàstica del Fluvià, de Carles McGragh amb il·lustracions de Dani Torrent
El Fluvià és un riu màgic, i això fa que, al seu voltant, hi visquin éssers que no hi podria haver en cap altre riu, en cap altra terra o en cap altre paratge d’aquest món. D’on li ve aquest delectable encantament, aquesta graciosa característica que el fa ser origen i niu de criatures tan fantàstiques com meravelloses? Segurament de la diversitat i la bellesa del paisatge que l’envolta, que va des de les salvatges i frondoses muntanyes, els boscos i les valls de la Garrotxa, que passa per la captivadora plana de l’Empordà, i que arriba fins a la Mediterrània. Una lectura estimulant per a totes aquelles persones, petites i grans, a les quals la fantasia i el sentit d’humor els ajuda a viure, caminant per un món imaginari.
Demà, i demà, i demà, de Gabrielle Zevin
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà, hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Demà, i demà, i demà és un relat commovedor sobre les necessitats de connectar, d’estimar i de ser estimats, sobre els límits de l’amistat i l’amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació.
Guerra, de Louis-Ferdinand Céline
El brigadier Ferdinand, greument ferit, recupera la consciència al camp de batalla, i les seves vicissituds al poblet de Flandes, on és traslladat, il·luminen amb una llum molt crua un temps brutal de desencís i de presa de consciència, al qual l’autor no s’havia apropat mai en forma de narració literària autònoma. Escrit el 1934 i totalment inèdit fins ara, Guerra és el primer dels manuscrits recentment reapareguts de Céline —sostrets del seu domicili parisenc el 1944— que es publica. Joan-Lluís Lluís ha traslladat al català la radicalitat estilística céliniana d’una obra descarnada i salvatge, cridada a ser una novel·la de referència sobre la Gran Guerra.
Recorda que pots lleguir aquest article a la revista digital que trobaràs clicant sobre el següent enllaç: (pàgina 8)