Viatjar per la ruta de l’Empordà mai ens cansa, perquè cada celler té la seva pròpia història, i cada història és diferent; alguns cellers són més joves que altres, tot i que no és el cas del celler protagonista de l’article d’aquest mes.

La crisi de la fil·loxera ha estat la responsable de moltes desgràcies i també d’oportunitats, per què no dir-ho. Sí, parlo d’aquella plaga que va devastar quasi la totalitat de les vinyes europees a finals del segle XIX i començaments del XX. Assegut entre les vinyes i als peus de l’Albera, escolto en Santi Roig explicar la història del celler que gestiona i dirigeix conjuntament amb la seva muller.

Fa 122 anys en Joaquim, el besavi d’en Santi, igual que molts altres empordanesos, travessava el camí de Cormes, que va des de Mollet de Peralada fins al Rosselló francès per treballar a la vinya. Quan finalitzaven les feines de poda, molts d’ells en tornar a casa venien carregats de brots de carinyenes per repoblar les vinyes devastades.Quan les vinyes van començar a ser productives, es va tornar a elaborar vi a la zona, i molts petits cellers es van agrupar per fer front a la gran demanda del vi que hi havia, ja que en aquells moments eren els francesos els qui venien a comprar vi perquè la seva producció era escassa.

En Narcís Roig, l’avi d’en Santi, era un visionari i amb l’ajuda de la resta de viticultors de la zona va crear la cooperativa de Mollet de Peralada, i ben aviat van sorgir altres cooperatives, com la d’Espolla i la de Garriguella.Mentre els francesos trobaven una solució al seu problema de producció de vi, i en poc temps, les cooperatives produïen més vi del que els demanaven els seus compradors. Però tot temps difícil passa i l’amor tot ho transforma, les vinyes no van haver d’esperar més, perquè de les quatre generacions,en Santi Roig i la seva muller Mariona Parals van posar fi a aquest desinterès.

El 2005 neix Roig Parals com a celler. Actualment en Santi continua encarregant-se de la vinya i de la vinificació, mentre que la Mariona compagina la tasca de sommelier amb la part més comercial i de màrqueting.La filosofia d’aquest celler és la d’obtenir un producte d’una qualitat òptima a través del cultiu ecològic i aconseguir vins amb elegància i una personalitat que expressi el caràcter de la comarca, i a la vegada, poder explicar a través dels sentits el que succeeix any rere any a les seves vinyes.

El celler té tres línies de vins jugant més amb els estils que amb l’estratificació piramidal.

Línia Mallolet (blanc, rosat i negre), línia jove de vins provinents de vinyes velles que trameten un estil desimbolt, fàcils d’interpretar i versàtils en tots els seus vessants. Vins que tot i la seva identitat juvenil, guarden i ens recorden la història d’en Santi Roig. La vida d’en Santi ho ha estat gens fàcil, des de molt jove era obligat pel seu pare a treballar a la vinya. Mentre els seus amics de 12 anys passejaven en bicicleta, en Santi podava vinyes i feia veremes. Però aquest esforç va provocar en ell una atracció i una estima cap al món del vi, que fa que actualment no només atengui la vinya de dilluns a divendres, sinó que treballa a la cuina amb la seva sogra i la seva muller els caps de setmana a Can Bach, una masia restaurant amb 400 anys d’història situada a la carretera de Peratallada a Pals (km 6).En Santi m’explica que anys enrere els clients del restaurant deien: “Anem a beure vi de Mollet”. Aquesta és l’essència de la línia Mallolet.

Línia la botera. És també el nom d’una finca plantada de carinyenes centenàries amb un rendiment molt baix, però que conjuntament amb la Garnatxa d’una altra finca, dona nom i estructura un vi negre amb molta potència d’envelliment: la botera Roig Parals.El gra que produeix aquesta vinya de carinyenes és tan petit i dispers com el seu rendiment, de 1.200 a 1.500 kg. En diverses ocasions el matrimoni s’ha plantejat arrancar-la, però les dones gairebé sempre tenen la raó, i la persistència de la Mariona a mantenir la vinya ha donat lloc a un projecte tan petit com el seu rendiment, una barrica any si i any no, d’un dolç exclusiu que de moment només produeixen ells en exclusiva, en què la carinyena sobremadura i pacifica el cep fins a assolir el grau ideal per elaborar aquest plaer dels déus.

I finalment, la línia Camí de Cormes, dos blancs protagonitzats pel macabeu i la garnatxa roja, i el negre, un samsó (carinyena negra), que esdevé un homenatge a tots aquells treballadors de la vinya que passaven per aquest camí per fer història, la història de Mollet de Peralada, la història de Roig Parals.

Camí de Cormes negre 2015

Un vi negre d’aspecte net i brillant, de color roig robí de capa mitjana-alta amb matisos granats i amb tons que recorden les terres roges, de llàgrima fina i abundant de caiguda lenta i cames llargues.

En nas és net i franc en aromes d’intensitat i complexitat alta. En el primer nas trobem fruita vermella com la cirera sobre un fons especiat i fumat, en la segona impressió hi està molt present el pebre negre i la fusta humida, però sense perdre la fruita, buquet a tabac, s’intensifiquen les notes fumades amb records de clau i canyella.

En boca és agradable a l’atac i càlid, amb bona acidesa i estructura,ampli i evolvent, la fruita passa a un segon pla deixant-se embolcallar per sensacions en què es combinen els sabors salins i els records de les cendres que deixen el foc produïts pel fregament de pedres, tanins subtils i madurs. És persistent i llarg, i deixa un final mineral, i és molt fi i agradable.Un vi que dona molt joc a l’hora de maridar. Us deixo alguns suggeriments: amanida de síndria amb salmó fumat, conill a la brasa amb escalivada, i mousse de xocolata amb sorres de sal i pebre.

Salut