Què és La Cuina del Vent?

Som la branca de promoció gastronòmica de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà. I per tant la nostra finalitat és donar a conèixer la cultura gastronòmica de la nostra comarca.No som un col·lectiu molt nombrós, però sí que et puc dir molt actiu. Intentem exportar la gastronomia de l’Alt Empordà a través dels nostres restaurants a moltes parts del món gràcies a les accions promocionals que organitza la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme.

Tots els restaurants de la comarca poden formar part del col·lectiu La Cuina del Vent?

Som restaurants independents, i malgrat que és cert que tenim un règim intern per les peticions d’adhesió, tots els restaurants poden formar part del nostre col·lectiu sempre i quan treballin amb productes de la terra i beguin de la tradició gastronòmica empordanesa, independentment de si fan cuina tradicional o cuina creativa d’autor. Per a nosaltres la cuina és cultura i justament el que volem és promocionar la gastronomia a través de la nostra manera de ser i dels nostres productes.

Quants restaurants esteu associats a La Cuina del Vent?

En l’actualitat som 13 restaurants, tots amb les seves peculiaritats,uns fent una cuina tradicional i uns altres una alta cuina gastronòmica creativa i d’autor. Però en definitiva,sigui quina sigui la cuina que fem, tots fem una bona cuina.Som professionals que treballem a diari als restaurants, on som propietaris, cuiners i caps de sala i que tenim aquesta necessitat de treballar col·lectivament no només per promocionar els nostres establiments sinó sobretot per difondre la cultura gastronòmica del territori.

Vols impulsar noves activitats i donar a conèixer més el vostre col·lectiu?

Ja et dic que som un col·lectiu petit, que tot el que fem ho fem nosaltres i on els restaurants paguen una petita aportació per tal de pertànyer a la Cuina del Vent. Però deixant de banda aquest aspecte, sí que és cert que una de les accions més conegudes és quan arriba la mtemporada de la cirera i tots els cuiners treballem per fer visible aquest producte empordanès a les nostres cuines. Però aquest any tenim ganes de fer moltes coses…

Compliu 15 anys de vida i teniu ganes de reivindicar-vos?

Aquest col·lectiu el vàrem iniciar ara fa 15 anys els restaurants El Molí de Pont de Molins, Els Pescadors de Llançà i nosaltres, Can Jeroni de Figueres. I segurament una de les activitats importants serà celebrar el nostre aniversari. D’aquesta manera, del 15 de març al 15 d’abril oferirem uns menús dels 15 anys. Anirem a fer accions a la Fira del Conill de Vilafant i sobretot farem els Sopars Maridats, que és una activitat que funciona molt bé i que fem juntament amb la Cuina de l’Empordanet, i tracta de treballar conjuntament la cuina de cada restaurant amb un celler de la D.O. Empordà i realitzar un menú exclusiu per aquell dia. Una activitat que funciona a la perfecció i que fa que emplenem tots i cadascun dels restaurants del nostre col·lectiu.

Per tant, un dels deures de la teva presidència és donar una forta empenta a la Cuina del Vent?

Ho intentarem! Però t’haig de dir que la gran empenta és la que va donar en Salvador Jordà de l’Empòrium Restaurant des de la seva presidència. Un gran treballador que ha realitzat una extraordinària feina per la Cuina del Vent i que espero poder continuar. Però jo sempre reivindicaré la seva figura. Mai li estarem prou agraïts!

Que una dona cuinera com tu sigui presidenta d’un col·lectiu de cuina és una manera de reivindicar la visibilitat de les dones als restaurants?

És cert que som poques les dones que tenim protagonisme en el món de la cuina, que sembla que d’uns anys ençà és una professió majoritàriament masculina. O almenys això és el que mediàticament ens arriba. Els grans cuiners, els grans xefs que apareixen a la premsa, o a la televisió són sempre homes, quan abans era justament el contrari.Abans eren les iaies que cuinaven i potser el problema és que la cuina tradicional s’està perdent. Ara ja no hi ha iaies a la cuina, hi ha xefs, i jo sempre em reivindico com a cuinera! Crec que les dones no ens hem sabut promocionar.A la cuina del vent havien estat moltes dones al capdavant de restaurants, com és el cas de la Rossina de l’Antaviana de Figueres que ens va deixar ara fa un any i mig; l’Eva de La Figuereta; a l’Hotel Ronda també hi havia una dona als fogons; la Lali de Sant Pere Pescador… I ara només quedo jo com a dona dels 13 restaurants integrants de la Cuina del Vent.

Ets una enamorada de la cuina tradicional…

Jo faig cuina tradicional i casolana. La que em van ensenyar la meva àvia i la meva mare. Jo surto al mercat i compro el que porten els pagesos. Ara les carxofes, després els pèsols i les faves. Jo encara confito el pebrot i el bròquil que poso a les amanides una cosa que s’està perdent. Continuo fent la melmelada de tomàquet, les figues confitades i sé que a altres restaurants ho compren fet però jo prefereixo fer-ho jo perquè el gust és diferent i al final si tothom ho compra tot fet, la cuina tindrà el mateix gust arreu! I el mateix passa amb la pota i tripa. Comprar-la que no sigui bullida és tota una odissea. Però independentment de reivindicar la cuina tradicional, jo sóc la primera que també gaudeixo d’una bona cuina creativa, de les experiències gastronòmiques que diuen ara.