La llarga migdiada de Déu, de Pep Coll

França, maig de 1940. Samuel Silverstein, un transportista d’origen jueu, es troba atrapat dins de l’èxode de fugitius que les tropes nazis empenyen cap al Midi. De resultes d’un bombardeig de la Luftwaffe, Silverstein ho perd tot i comença una nova vida com a agent d’una organització clandestina que treballa per salvar infants jueus, amagant-los a les zones rurals. La feina de venedor ambulant li facilita els moviments pels pobles i les masies de les valls de l’Arieja. Aviat hi descobrirà un monestir en ruïnes on sobreviuen desenes d’infants i d’adolescents, sota l’amenaça constant dels gendarmes a les ordres del govern de Vichy. Els Pirineus acaben presentant-se com l’única opció d’escapada. Mentre la barbàrie arrasa Europa, els jueus esperen que Jahvè es desperti d’una vegada. Pep Coll teixeix amb traça, vigor i emoció una novel·la que, malauradament, ens toca ben de prop.

La Malnada, de Beatrice Salvioni, traducció de Pau Vidal

Un matí del 1936, a la riba del Lambro, dues nenes de dotze anys, en xoc i mig despullades, miren d’amagar el cos d’un home que s’acaba de morir. Una d’elles, la Francesca, serà qui ens explicarà la història. Filla d’una família de classe mitjana, rememora els temps en què cada dia observava una nena salvatge que jugava amb altres nens al riu, descalça i amb les cuixes esgarrinxades i sempre brutes. El magnetisme que desprèn fa que la Francesca vulgui fer-se amiga seva per sobre de tot, fins i tot de les males llengües que l’envolten i consideren que està maleïda. Al poble, li diuen la Malnada. Aquesta novel·la, ambientada en la dictadura de Mussolini, ens parla de l’amistat, denuncia l’opressió i reflexiona sobre el sentit i la importància de la desobediència. Crua i directa, mostra la força de dues noies que no es volen sotmetre a l’abús de poder dels homes cap a les dones ni a cap mena de tirania.

Delta de Venus, d’Anaïs Nin, traducció d’Anna Carreras

Quan un col·leccionista excèntric demana relats eròtics a Anaïs Nin, l’única condició que li posa és que es deixi de poesia i es concentri en el sexe explícit. Però la Nin, com sempre, fa el que li dona la gana. La poesia viu dins seu i és inevitable que faci de filtre de tots els seus relats. “Però, ¿llegir una descripció clínica podia ser una experiència plaent per a algú? ¿És que el vell no sabia fins a quin punt les paraules aporten colors i sons a la carn?”
Publicats pòstumament, els quinze contes que conformen Delta de Venus exclouen la vulgaritat, expressen una visió lliure de les relacions humanes i van permetre a Nin explorar un gènere que anteriorment havia estat domini dels escriptors homes. Així, des d’una percepció única i trencadora, l’autora ens ofereix una cascada de trobades sexuals on l’erotisme i el plaer no descarten la bellesa ni el sentiment.